Iniciem un cicle d’entrevistes amb els guanyadors en anteriors edicions dels premis que atorga la Fundació i, ara que el jurat de l’edició 2018 del Premi Ferran Soldevila està valorant les obres presentades, hem pensat que la millor manera de començar  és amb una entrevista a Antoni Simó, guanyador de l’edició 2017.

Entrevista:

Podem dir que ja ho sabem tot de la història de la repressió cap al català? L’actitud del govern espanyol cap a la llengua catalana, avui dia, es pot considerar que té continuïtat amb el que passava al segle XVII?

Crec que en el llibre queda demostrada una altra cosa. Tant o més rellevant que les mesures de repressió lingüística són els efectes dels intercanvis lingüístics desiguals generats pels processos de construcció dels estats moderns; uns intercanvis desiguals que serien característics dels comportaments imperials o hegemonistes antics i moderns, entre ells l’hispànic. Perquè, tal com recentment han destacat sociolingüistes com John Wendel i Patrick Heinrich, els contactes lingüístics desiguals han jugat un rol històricament fonamental en la minorització i pèrdua de les llengües. Al meu entendre, avui dia, la “batalla” de les llengües (català-castellà) està situada primordialment en aquest punt de tensió.

Com valora la divulgació de la història en català? Avui disposem de revistes com “Sàpiens”, “El món d’ahir”, es publiquen nombrosos llibres…Estem en un bon moment?

Crec que avui dia han quedat desmentides algunes veus (Enric Ucelay da Cal hi havia insistit especialment fa tres dècades), segons les quals la petitesa del mercat català acabaria per ofegar la historiografia catalana. Tanmateix, cal no oblidar que el repte del canvi tecnològic accelerat que estem vivint és formidable i que, en bona part, el futur de la cultura i de la llengua catalanes es jugarà en les capacitats d’adaptació a  aquests canvis. Per encarar aquest repte calen projectes de divulgació professionalitzats, plataformes de cooperació entre investigadors, divulgadors i empreses, i una cosa que, ara per ara, no disposem: una institucionalització pròpia i forta de l’activitat historiogràfica i en general de la cultura fetes a casa nostra.

 

Què representa per a vostè haver guanyat el Premi Ferran Soldevila?

Que una obra meva estigui vinculada a la figura de Ferran Soldevila a través de la concessió del premi resulta, indubtablement, un gran honor. Juntament amb Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila ha estat el gran mestre de la historiografia catalana contemporània. Però, a més, Soldevila ha esdevingut per a mi un model d’intel·lectual rigorós però alhora compromès, el qual va dedicar tota la seva vida, sovint en condicions extremament adverses, a la defensa de la cultura i de la identitat catalanes. Una tasca enorme feta possible per aquella “santa continuïtat” de la que Soldevila ens parla en els seus dietaris. En definitiva, per a mi, Ferran Soldevila és un referent ja que va combinar quatre coses cabdals per a la tasca d’un historiador: rigor científic, treball continuat, honestedat intel·lectual i compromís social i nacional (és a dir, compromís amb la comunitat de convivència).

27 obres opten al Premi Ferran Soldevila 2018

El període de presentació de candidatures ha finalitzar i hem batut record, s’han presentat 27 obres amb temàtiques diverses que abasten totes les vessants del premi: obra de biografia o estudis històrics amb contingut, social, polític, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans.

Durant el mes de maig, un  jurat, integrat per Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Eudald Carbonell, Antoni Furió, Eva Serra, Ivan Serrano, Queralt Solé i Quim Torra proclamarà el guanyador d’aquesta edició.

El premi consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa del prestigiós escultor Ernest Altés (1956, Vic) anomenada “El lloc del saber” i una dotació econòmica de 2.000 €.

Conveni amb l’ICPS

La directora de la Fundació Marta Rovira i Joan Lluís Pérez Francesch, director de l’ICPS, han signat un conveni de col·laboració amb l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), per tal d’organitzar activitats conjuntes, com ara cursos, seminaris i conferències a partir d’aquest any 2018.

Presentació de candidatures : XXXIIIè Edició Premi Ferran Soldevila

En aquest moments són ja 20, les obres que opten al guardó d’aquesta edició, però  fins el 31 de març encara hi ha temps per presentar  obres candidates.

Us recordem que el Premi Ferran Soldevila està dedicat a premiar una obra de biografia o estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans publicades en català durant l’any 2017 i que poden presentar candidatura els/les autors/es, editorials, institucions acadèmiques i departaments d’universitat que, per la seva naturalesa, fins i continguts, estiguin relacionats amb la historiografia i les ciències socials.

El premi consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa del prestigiós escultor Ernest Altés (1956, Vic) anomenada “El lloc del saber” i una dotació econòmica de 2.000.

La presentació de candidatures s’ha de formalitzar a través del següent enllaç: Formulari.

Per aquesta edició el jurat està integrat per : Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Eudald Carbonell, Antoni Furió, Eva Serra, Ivan Serrano, Queralt Solé i Quim Torra.

I JORNADA NACIÓ XXI: “MOBILITZACIÓ I CANVI POLÍTIC”

Crònica de Bernat Ferrer

Badalona, 17/02/2018

“Mobilització i canvi polític”. Sota aquest epígraf va tenir lloc el dissabte 17 de febrer de 2018 la primera Jornada de Nació XXI, organitzada amb l’objectiu de buscar un espai de diàleg i reflexió compartida i intergeneracional, i hereva de les Jornades impulsades per Max Cahner i Miquel Sellarès.

Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va fer la presentació de la jornada on va explicar que “a mitjans dels 80, algú va veure necessari fer unes jornades sobre nacionalisme per trencar amb l’onada intel·lectual anti-nacionalista i aconseguir l’hegemonia”. Va afirmar, que ara els deures no són el mateixos que abans, el que ens falta ara, segons Villatoro, són les majories socials que corresponen aquesta hegemonia, a més, del deure d’explicar-nos fora. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va sorprendre els assistents amb un vídeo des de l’exili belga, el qual va coincidir amb Villatoro: “El moment actual demana acció i reflexió”.

L’encarregat de fixar el marc general del debat va ser el Doctor en Ciències Polítiques i Socials Jordi Muñoz, el qual va analitzar la situació actual i va disseccionar els tres moviments polítics apareguts a Catalunya d’ençà del 2010: independentisme, 15-M/ ajuntaments del canvi/ Podemos/ Comuns, i Ciutadans (C’s). Un cop descrits, va alertar a l’independentisme de l’error que suposa jutjar els altres dos fenòmens segons els propis paràmetres. Muñoz va afirmar que la mobilització no és el terreny de joc de Ciutadans. Per una banda, cal valorar que la magnitud, la durada, la intensitat i la consistència de les manifestacions a favor de la independència les converteix en un fenomen excepcional en el nostre entorn. Alhora, també apuntava, que hem de ser conscients dels límits de tot això, ja que estem davant d’un Estat impermeable a les demandes ciutadanes i en un context polític que no ens és favorable. Per Muñoz, disputar l’hegemonia política en camps on l’independentisme fins ara no hi ha estat present és clau per als seus propis objectius.

 “És fàcil confondre la part amb el tot”

Muñoz també va alertar de quin és el context occidental en què es mou l’independentisme. Va afirmar que el model Arrimadas és el més estàndard en els Països del nostre entorn pel que fa a l’aparició de nous actors, que neixen i creixen a través de la televisió, és a dir a redòs dels grans poders, com és el cas del francès Emmanuel Macron, i que “potser som nosaltres l’excepció”. Va afirmar que “som un moviment divers, amb contradiccions internes, però molt enxarxat i amb molta intel·ligència col·lectiva”. Muñoz va seguir alertant que “és fàcil perdre la perspectiva de la part de la societat catalana que no articulem. És fàcil confondre la part amb el tot, cal ser conscients que fora del nostre moviment hi ha una part de la societat catalana a la qual ens hem d’adreçar per entendre’ns, compartir i crear espais enxarxats, ja que és en els espais buits on arrela el model de C’s”, va sentenciar.

La intervenció de Muñoz va donar pas a una taula rodona conformada pels alcaldes i alcaldesses de Badalona (Dolors Sabater), Valls (Albert Batet), Sant Vicenç dels Horts (Maite Aymerich) i Alaró (Guillem Balboa), que van coincidir en la idea que l’anomenada “nova política” és aquella que “torna a posar les persones al centre de la política”.

“Un eixamplament” de les pautes d’acció col·lectiva”

A la taula rodona de la tarda, el vicepresident del Parlament, lletrat i professor de teoria política Josep Costa va defensar que la revolució catalana ha triomfat a nivell català, en paral·lel a una resposta contra-revolucionària, que és la que triomfa a l’Estat. Va argumentar que, a nivell històric les revolucions i les contra-revolucions no s’acostumen a superposar, i en aquest cas, sí. També, va afirmar que ningú pot dir que la revolució catalana hagi estat esclafada ja que encara manté la seva posició dominant, però no ha tingut prou força  per acabar-se d’imposar, com tampoc no ho ha pogut fer la contra-revolució.

La politòloga experta en participació no electoral Mariona Ferrer, al seu torn, va argumentar que tot el cicle de mobilitzacions està motivant que es puguin utilitzar repertoris de protesta des d’un ventall més ampli. Va posar d’exemple els CDR’s en els quals hi ha gent de la CUP i gent de partits més institucionalitzats. Va afirmar, que l’efecte a llarg termini no es pot saber, tot i que va assegurar que la repressió de l’1-O tindrà impacte en la memòria col·lectiva de les generacions actuals i més jove. El que sí que es pot observar, va garantir, és l’eixamplament de les pautes d’acció col·lectiva.

Finalment, la politòloga experta en participació i gènere Tània Verge va assenyalar que la prioritat que s’hauria de fixar l’independentisme és “la de desactivar el bloc del 155 a nivell social, ja que seria preocupant que aquest bloc es consolidés”. A més, va apuntar que cal més solidaritat entre pobles de l’Estat. Segons Verge, els partits sobiranistes haurien de tenir referents més clars ens aquests territoris, ja que “tensionar l’Estat també passa per aquí”.

La Directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira, i el President Miquel Strubell van ser els encarregats de cloure la Jornada. Strubell, va resumir: “us encoratjo a meditar sobre el que s’ha dit avui” i van mostrar-se convençuts de la necessitat d’aquestes jornades i la seva continuïtat futures.

Recull d’imatges de la Jornada:

 

 

 

 

“Redibuixar el país”. Article de Pere Bosch i Cuenca publicat a Presència sobre el Congrés de Cultura Catalana

Aquest mes de febrer, Presència ha dedicat un ampli article per explicar que va ser i que va significar el Congrés a  l’inici de la Transició a Catalunya.

L’article compta també amb una entrevista a Marta Rovira, directora de la Fundació en el que ens parla del paper en l’actualitat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i del llegat que ens ha deixat el Congrés.

Continua llegint «“Redibuixar el país”. Article de Pere Bosch i Cuenca publicat a Presència sobre el Congrés de Cultura Catalana»