Primer Congrés Català en defensa de l’Estat de Dret

5 de maig
De 9 del matí a 7 de la tarda
Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

Respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica de Catalunya

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora en l’organització d’aquest congrés que neix amb la voluntat de generar un espai de debat i formació sobre les noves qüestions en matèria jurídica que han sorgit arran de la situació d’excepcionalitat que es viu a Catalunya. Els objectius són diversos però amb un horitzó comú, el de mostrar el compromís ferm de l’advocacia catalana amb la plena garantia dels drets democràtics i dels drets civils i polítics.

Programa

Inscripcions

Entitats organitzadores:

Publiquem la segona entrevista del cicle d’entrevistes als  guanyadors en anteriors edicions dels premis que atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

En la seva última edició, el jurat del  Premi Miquel Casals Colldecarrera va guardonar l’obra CODI CIVIL DE CATALUNYA Jurisprudència sistematitzada dels autors Judith Solé (coord.), Esteve Bosch, Mercedes Caso, Francisco M. Echeverría, Mº del Carmen Gete-Alonso, Pedro del Pozo, Cristina Villó  i Dolors Viñas i publicada per l’editorial Tirant lo Blanch de València,  per la seva capacitat divulgadora del Dret privat de Catalunya, atès que el posa a l’abast de tots els operadors jurídics gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes.

Hem entrevistat a Judith Solé , professora titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’obra.

Entrevista

  • L’obra Codi Civil de Catalunya posa a l’abast de tots els operadors jurídics el dret privat de Catalunya gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes. En quina mesura aquesta obra pot contribuir a l’àmbit de la jurisprudència catalana?

En la mesura en que tant els advocats com els propis jutges la facin servir per tal de recordar o conèixer les decisions jurisprudencials que s’han formulat en altres ocasions.

  • Com és que no es publica gairebé obres de dret privat en català?

Potser el principal problema és que les editorials no estan disposades a assumir els riscos econòmics de la publicació en català, ja que el potencial públic comprador és més reduït. Amb tot en els últims temps sembla que es publiquen algunes més.

  • En l’àmbit jurídic, respecte del català, cal parlar de precarietat o de discriminació?

Crec que la paraula més adequada es la de precarietat. Sovint els operadors jurídics utilitzen el castellà. Cal tenir en compte que una gran part dels jutges i magistrats a Catalunya no parlen català.

  • Hi ha desconeixement per part de la ciutadania dels seus drets civils?

En general sí i també una gran confusió sobre el seu abast.

  • S’està aplicant bé el codi civil català?

En general sí. El problema és que encara existeix reticència de una bona part dels advocats i de la classe judicial a la seva aplicació. Generalment el que passa és que existeix un elevat grau d’ignorància del dret privat català.

  • Què representa per als autors del llibre haver rebut el premi Casals Colldecarrera?

És una veritable satisfacció i orgull.

2a Jornada Drets Lingüístics: present i futur 

Dijous,19 d’abril
Facultad de Dret Universitat de Barcelona

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora en aquesta Jornada, organitzada per La Fundació Catalunya Fons conjuntament amb la Universitat de Barcelona. L’activitat s’adreça principalment a professionals del dret, professionals de la llengua i estudiants d’aquestes matèries. L’assistència i aprofitament del curs és equivalent a un crèdit universitari. L’assistència és lliure però cal fer la inscripció prèviament.
La presidenta de la Fundació Catalunya Fons, Xesca Oliver i el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols, inauguraran la jornada.Seguidament, el síndic de greuges, Rafael Ribó, exposarà ‘La situació dels drets lingüístics a Catalunya’.

Al llarg del dia també es presentarà el nou certificat jurídic de català que ha impulsat la UB i es duran a terme les diferents sessions sobre ‘Revisió crítica del règim lingüístic de l’Administració de Justícia’, ‘Què en diuen dels drets lingüístics a la justícia les entitats, administració i col·legis professionals de l’àmbit judicial?’ i ‘Quin és el present i el futur dels drets lingüístics?’

CONSULTA EL PROGRAMA

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora amb els actes d’homenatge, que es faran a Manresa, al que va ser membre del Patronat d’Honor del Congrés de Cultura Catalana en qualitat de  Vice-president del País Valencià.

  • Dimecres 18 d’abril

Conferència a càrrec d’Eliseu Climent

19:00h Espai Òmnium de Manresa

L’editor valencià, amic de Joan Fuster i impulsor d’alguns dels seus projectes com a escriptor, vindrà a Manresa a per donar un testimoni de primera mà de la vida de Joan Fuster: des dels inicis, en la fosca valencià del primer franquisme fins a la consolidació com l’intel·lectual català de més relleu de la segona meitat del segle XX.

  • Dissabte 21 d’abril

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

Auditori Plana de l’Om – Manresa

10.30:  “El llegat polític i intel·lectual de Joan Fuster” Ponència a càrrec d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València.

11.30:  “La mata de jonc”  A càrrec de la companyia La Veurem  Espectacle músico-teatral inspirat en la lectura de diferents textos de Joan Fuster.

12.15: “Vigència de del concepte fusteria de Països Catalans com àmbit nacional compartit.”  Debat amb David Miró (Diari Ara) i Francesc Ribera (“Titol”) . Modera: Anna Gorchs.

Iniciem un cicle d’entrevistes amb els guanyadors en anteriors edicions dels premis que atorga la Fundació i, ara que el jurat de l’edició 2018 del Premi Ferran Soldevila està valorant les obres presentades, hem pensat que la millor manera de començar  és amb una entrevista a Antoni Simó, guanyador de l’edició 2017.

Entrevista:

Podem dir que ja ho sabem tot de la història de la repressió cap al català? L’actitud del govern espanyol cap a la llengua catalana, avui dia, es pot considerar que té continuïtat amb el que passava al segle XVII?

Crec que en el llibre queda demostrada una altra cosa. Tant o més rellevant que les mesures de repressió lingüística són els efectes dels intercanvis lingüístics desiguals generats pels processos de construcció dels estats moderns; uns intercanvis desiguals que serien característics dels comportaments imperials o hegemonistes antics i moderns, entre ells l’hispànic. Perquè, tal com recentment han destacat sociolingüistes com John Wendel i Patrick Heinrich, els contactes lingüístics desiguals han jugat un rol històricament fonamental en la minorització i pèrdua de les llengües. Al meu entendre, avui dia, la “batalla” de les llengües (català-castellà) està situada primordialment en aquest punt de tensió.

Com valora la divulgació de la història en català? Avui disposem de revistes com “Sàpiens”, “El món d’ahir”, es publiquen nombrosos llibres…Estem en un bon moment?

Crec que avui dia han quedat desmentides algunes veus (Enric Ucelay da Cal hi havia insistit especialment fa tres dècades), segons les quals la petitesa del mercat català acabaria per ofegar la historiografia catalana. Tanmateix, cal no oblidar que el repte del canvi tecnològic accelerat que estem vivint és formidable i que, en bona part, el futur de la cultura i de la llengua catalanes es jugarà en les capacitats d’adaptació a  aquests canvis. Per encarar aquest repte calen projectes de divulgació professionalitzats, plataformes de cooperació entre investigadors, divulgadors i empreses, i una cosa que, ara per ara, no disposem: una institucionalització pròpia i forta de l’activitat historiogràfica i en general de la cultura fetes a casa nostra.

 

Què representa per a vostè haver guanyat el Premi Ferran Soldevila?

Que una obra meva estigui vinculada a la figura de Ferran Soldevila a través de la concessió del premi resulta, indubtablement, un gran honor. Juntament amb Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila ha estat el gran mestre de la historiografia catalana contemporània. Però, a més, Soldevila ha esdevingut per a mi un model d’intel·lectual rigorós però alhora compromès, el qual va dedicar tota la seva vida, sovint en condicions extremament adverses, a la defensa de la cultura i de la identitat catalanes. Una tasca enorme feta possible per aquella “santa continuïtat” de la que Soldevila ens parla en els seus dietaris. En definitiva, per a mi, Ferran Soldevila és un referent ja que va combinar quatre coses cabdals per a la tasca d’un historiador: rigor científic, treball continuat, honestedat intel·lectual i compromís social i nacional (és a dir, compromís amb la comunitat de convivència).

27 obres opten al Premi Ferran Soldevila 2018

El període de presentació de candidatures ha finalitzar i hem batut record, s’han presentat 27 obres amb temàtiques diverses que abasten totes les vessants del premi: obra de biografia o estudis històrics amb contingut, social, polític, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans.

Durant el mes de maig, un  jurat, integrat per Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Eudald Carbonell, Antoni Furió, Eva Serra, Ivan Serrano, Queralt Solé i Quim Torra proclamarà el guanyador d’aquesta edició.

El premi consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa del prestigiós escultor Ernest Altés (1956, Vic) anomenada “El lloc del saber” i una dotació econòmica de 2.000 €.