Jordi Casassas guardonat amb el XXXIIIè Premi Ferran Soldevila

El jurat del XXXIIIè Premi Ferran Soldevila ha guardonat l’obra La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme de Jordi Casassas, publicada per l’Editorial Pòrtic al 2017. L’obra realitza un important esforç de reintrepretació del noucentisme, en les seves vessants cultural i política, que el situa en un marc cronològic ampli, entre la fi del segle XIX i la dècada de 1960, i que el relaciona amb els nous papers exercits per la intel·lectualitat europea en el marc de la societat de masses contemporània, un àmbit al qual l’autor ha dedicat una bona part de la seva trajectòria de recerca.

  La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech, publicada per Eumo Editorial ha rebut una menció especial del jurat per l’encert de l’obra en descriure la percepció que des de Catalunya es va tenir del procés revolucionari rus i del govern bolxevic entre 1917 i 1936. Al llarg d’aquests vint anys la creació del nou estat proletari a Rússia va suscitar un enorme interès en el moviment obrer i la intel·lectualitat de Catalunya, que va anar molt més enllà de les cròniques periodístiques i va generar importants vinculacions personals i orgàniques.

 A més de les dues obres esmentades i per decisió del jurat, van ser finalistes d’aquesta edició les obres: Com una pàtria  de Jordi Amat  (Edicions62), Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939) de Sònia Garangou (Editorial Gregal), El desencís de la Dècada Moderada. Els diputats catalans en la política espanyola (1843-1854) de Oriol Luján (Editorial Afers), “Josep Maria de Casacuberta. La construcció de la nació catalana de Faust Ripoll (Editorial Afers) i Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) d’Albert Toldrà i Vilardell  (Publicacions de la Universitat de València).

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Jordi Casassas Ymbert és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, director del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals i del seu portaveu Cercles. Revista d’Història Cultural. Actualment és president de l’Ateneu Barcelonès i rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Cal remarcar, entre les darreres publicacions, les següents: El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (Proa, 2005), L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (coordinador i coautor) (2006), La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers, 2009), Les identitats a la Catalunya contemporània (coordinador i coautor) (Galerada, 2009), La nació dels catalans. El difícil procés de la nacionalització de Catalunya (Afers, 2014).

Amb el suport de

 

Canvi de règim

L’opinió de la directora, Marta Rovira, sobre el Primer Congrés en defensa de l’Estat de dret.

El passat dissabte 5 de maig es va celebrar el  Primer Congrés català en defensa de l’Estat de Dret. Com tantes iniciatives de la societat civil d’aquest país, aquest congrés ha articulat un nou espai d’incidència en la societat des de les entitats, liderades per Òmnium Cultural, per tal d’abordar una qüestió urgent: la deriva de l’Estat espanyol en un procés de regressió i repressió de conseqüències molt greus.

Si recollim tot el conjunt d’aportacions que es van fer al congrés, totes elles molt valuoses, podem deduir que no estem només davant d’un seguit de vulneracions de drets i llibertats fonamentals, sinó que la suma de tots els casos que el congrés va abordar, em fa pensar que estem davant d’un canvi de règim polític i constitucional.

Cal recordar que les constitucions democràtiques tenen com a objectiu preservar i garantir els drets i llibertats dels ciutadans. Aquest principi bàsic es posa en entredit quan tota l’estructura de l’Estat (govern, parlament, poder judicial, forces armades i de seguretat) actuen considerant la Constitució com un marc limitador de les actuacions de les persones i de les institucions. En el règim espanyol establert d’aquesta manera, tot allò que no és legal està essent considerat no legal. Per tant, el nostre marge de llibertat com a ciutadans i el marge d’actuació de les nostres institucions (per exemple, el govern de Catalunya en cas que recuperi l’autonomia) queda condicionat pel vistiplau explícit dels poders de l’Estat. És més, tots els poders de l’Estat estan actuant a la pràctica negant la separació de poders. Això és el que ha resultat de l’aplicació de l’article 155, però no només.

Les restriccions sobre la llibertat d’expressió, l’exercici de la violència institucional l’1 d’octubre, en l’allunyament de presos, el fet de recórrer contínuament a instruments ad hoc per jutjar fets que no són punibles amb presó, el fet d’establir judicis en el jutjat que no és pertinent, secrets de sumaris, presó preventiva aplicada de forma no raonable, boicot als mitjans de comunicació no afins, etc., ha creat una situació d’emergència i excepcionalitat jurídica que no es correspon a un règim democràtic ordinari, sinó a una actuació dissenyada per a la persecució d’un col·lectiu determinat (siguin quins siguin els motius), la qual cosa només es pot fer si es força i es tergiversen els principis constitucionals i democràtics en els quals s’emparen els nostres drets i llibertats.

Més encara, tal com van recordar Bea Talegón i Patrícia López, en aquest canvi de règim es produeix un procés de degradació de les institucions, atès que s’emparen actuacions criminals de funcionaris de l’Estat, que han comès actuacions il·legals, com ja vam poder veure en el documental sobre les «clavegueres de l’Estat»: informes falsos de la policia i la fiscalia, impunitat d’actes criminals, manipulació de l’opinió pública sense que tingui conseqüències (les querelles presentades es desestimen), etc. I el pitjor encara no ha arribat, perquè les eleccions del 2019 a Espanya poden esdevenir el punt final de legitimació d’aquest nou règim de persecució i repressió de la dissidència a gran escala.

En aquest context, organitzar un congrés com aquest era del tot necessari i es va fer amb un conjunt de ponents d’alta qualitat que van aportar dades, informacions i anàlisis sobre fets concrets, a partir de la lectura estricta de la llei que permet el dret en el cas dels diversos advocats que van intervenir, i l’exercici professional en el cas dels periodistes. El lloc era prou emblemàtic: el Paraninf de la Universitat de Barcelona, on tantes vegades la societat civil d’aquest país ha posat veu a la crítica necessària, a la crida feta des del convenciment que els nostres valors democràtics són la nostra guia d’actuació, el lloc on recollim la força col·lectiva per lluitar per aquests valors i per les persones que pateixen. Tots junts defensarem l’Estat de dret.

Primer Congrés Català en defensa de l’Estat de Dret

5 de maig
De 9 del matí a 7 de la tarda
Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

Respostes dels juristes a la situació d’excepcionalitat jurídica de Catalunya

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora en l’organització d’aquest congrés que neix amb la voluntat de generar un espai de debat i formació sobre les noves qüestions en matèria jurídica que han sorgit arran de la situació d’excepcionalitat que es viu a Catalunya. Els objectius són diversos però amb un horitzó comú, el de mostrar el compromís ferm de l’advocacia catalana amb la plena garantia dels drets democràtics i dels drets civils i polítics.

Programa

Inscripcions

Entitats organitzadores:

Publiquem la segona entrevista del cicle d’entrevistes als  guanyadors en anteriors edicions dels premis que atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

En la seva última edició, el jurat del  Premi Miquel Casals Colldecarrera va guardonar l’obra CODI CIVIL DE CATALUNYA Jurisprudència sistematitzada dels autors Judith Solé (coord.), Esteve Bosch, Mercedes Caso, Francisco M. Echeverría, Mº del Carmen Gete-Alonso, Pedro del Pozo, Cristina Villó  i Dolors Viñas i publicada per l’editorial Tirant lo Blanch de València,  per la seva capacitat divulgadora del Dret privat de Catalunya, atès que el posa a l’abast de tots els operadors jurídics gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes.

Hem entrevistat a Judith Solé , professora titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’obra.

Entrevista

  • L’obra Codi Civil de Catalunya posa a l’abast de tots els operadors jurídics el dret privat de Catalunya gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes. En quina mesura aquesta obra pot contribuir a l’àmbit de la jurisprudència catalana?

En la mesura en que tant els advocats com els propis jutges la facin servir per tal de recordar o conèixer les decisions jurisprudencials que s’han formulat en altres ocasions.

  • Com és que no es publica gairebé obres de dret privat en català?

Potser el principal problema és que les editorials no estan disposades a assumir els riscos econòmics de la publicació en català, ja que el potencial públic comprador és més reduït. Amb tot en els últims temps sembla que es publiquen algunes més.

  • En l’àmbit jurídic, respecte del català, cal parlar de precarietat o de discriminació?

Crec que la paraula més adequada es la de precarietat. Sovint els operadors jurídics utilitzen el castellà. Cal tenir en compte que una gran part dels jutges i magistrats a Catalunya no parlen català.

  • Hi ha desconeixement per part de la ciutadania dels seus drets civils?

En general sí i també una gran confusió sobre el seu abast.

  • S’està aplicant bé el codi civil català?

En general sí. El problema és que encara existeix reticència de una bona part dels advocats i de la classe judicial a la seva aplicació. Generalment el que passa és que existeix un elevat grau d’ignorància del dret privat català.

  • Què representa per als autors del llibre haver rebut el premi Casals Colldecarrera?

És una veritable satisfacció i orgull.

2a Jornada Drets Lingüístics: present i futur 

Dijous,19 d’abril
Facultad de Dret Universitat de Barcelona

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora en aquesta Jornada, organitzada per La Fundació Catalunya Fons conjuntament amb la Universitat de Barcelona. L’activitat s’adreça principalment a professionals del dret, professionals de la llengua i estudiants d’aquestes matèries. L’assistència i aprofitament del curs és equivalent a un crèdit universitari. L’assistència és lliure però cal fer la inscripció prèviament.
La presidenta de la Fundació Catalunya Fons, Xesca Oliver i el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols, inauguraran la jornada.Seguidament, el síndic de greuges, Rafael Ribó, exposarà ‘La situació dels drets lingüístics a Catalunya’.

Al llarg del dia també es presentarà el nou certificat jurídic de català que ha impulsat la UB i es duran a terme les diferents sessions sobre ‘Revisió crítica del règim lingüístic de l’Administració de Justícia’, ‘Què en diuen dels drets lingüístics a la justícia les entitats, administració i col·legis professionals de l’àmbit judicial?’ i ‘Quin és el present i el futur dels drets lingüístics?’

CONSULTA EL PROGRAMA

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

La Fundació Congrés de Cultura Catalana col·labora amb els actes d’homenatge, que es faran a Manresa, al que va ser membre del Patronat d’Honor del Congrés de Cultura Catalana en qualitat de  Vice-president del País Valencià.

  • Dimecres 18 d’abril

Conferència a càrrec d’Eliseu Climent

19:00h Espai Òmnium de Manresa

L’editor valencià, amic de Joan Fuster i impulsor d’alguns dels seus projectes com a escriptor, vindrà a Manresa a per donar un testimoni de primera mà de la vida de Joan Fuster: des dels inicis, en la fosca valencià del primer franquisme fins a la consolidació com l’intel·lectual català de més relleu de la segona meitat del segle XX.

  • Dissabte 21 d’abril

Jornada nacional d’homenatge a Joan Fuster

Auditori Plana de l’Om – Manresa

10.30:  “El llegat polític i intel·lectual de Joan Fuster” Ponència a càrrec d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València.

11.30:  “La mata de jonc”  A càrrec de la companyia La Veurem  Espectacle músico-teatral inspirat en la lectura de diferents textos de Joan Fuster.

12.15: “Vigència de del concepte fusteria de Països Catalans com àmbit nacional compartit.”  Debat amb David Miró (Diari Ara) i Francesc Ribera (“Titol”) . Modera: Anna Gorchs.