Manifest del Congrés de 1977

Els delegats per àrees del Congrés de 1977

Tercer Congrés Catalanista 2008-2009

Més de 12 mil congressistes i 2 anys de Congrés!

Tot va començar el 28 de gener de 1975, quan la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona aprovava per unanimitat l'organització d'un Congrés en defensa de la cultura catalana. El Congrés es va allargar durant dos anys, fins al 1977, i hi van participar més de 12 mil congressistes i s'hi van adherir més de 1.500 entitats i 15 mil persones.

Aquest famós Congrés de l'any 1977 es va impulsar sota dos objectius:
l'un, detectar els defectes d'estructura i les llacunes que havien conduït a una situació anormal dins de cada àmbit de la cultura catalana.
L'altre, definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d'una societat catalana democràtica, tot coincidint en un moment d'esclat de la reivindicació de l'ús públic i escolar del català.

L'estructura del Congrés
A partir dels objectius es va constituir el Secretariat Cultural Provisional, el qual seria el responsable de dissenyar el projecte del Congrés. Segons el document constitucional, aquest havia de recollir dins de l'expressió cultura la seva més àmplia definició, i incloure en ella totes aquelles manifestacions de llengua, pensament, conducta i formes de vida, que caracteritzen la condició individual i col·lectiva com a membres dels Països Catalans.
En definitiva del Congrés n'havia de sortir l'instrument mitjançant el qual es presentarien els camins de política cultural que un govern democràtic hauria de seguir i les línies mestres que haurien de conformar-la.
El Congrés es va configurar sobre els organismes d'un Patronat, el president del qual fou Jordi Rubió i Balaguer, i una comissió promotora, formada per totes les entitats adherides i presidida pel degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona d'aleshores, Miquel Casals Colldecarrera. La Comissió Promotora tenia alhora una Comissió Permanent, formada per una vuitantena de persones de diverses entitats i un secretariat cultural encarregat de dur a terme la tasca cultural del Congrés i de posar en marxa les 20 seccions.
Entre els continguts culturals del Congrés s'havia d'elaborar:
primer: un balanç d'allò que havia estat la vida cultural fins aquell moment en cadascun dels àmbits, i, alhora, presentar vies alternatives de cara al futur.
segon: s'havia de tractar,a mb criteris unitaris, la problemàtica dels Països Catalans, amb les peculiaritats i diferències que són pròpies de cadascun d'ells i que els caracteritzen.
tercer: s'havia de garantir la participació del major nombre possible d'especialistes i d'entesos de cada matèria, així com una participació popular autèntica i viva.

Les Conclusions del Congrés

Llengua. Es va acordar propulsar la normalització lingüística des de les institucions per recuperar el català en determinats usos institucionals. Es recobraria la consciència de la seva unitat mitjançant l'obtenció d'uns poders polítics autònoms per als Països Catalans. Per tal de vetllar per aquestes qüestions caldria que existissin unes entitats o una institució a nivell de Països Catalans que fes estudis sociolingüístics i alhora es creessin uns departaments de planificació lingüística en les administracions autònomes.
Per una política adequada en matèria de llengua s'hauria de tenir com a fita última la consecució d'una plena normalització del català com a llengua oficial en tots els territoris que l'han tinguda com a tradicionalment com usual.

Estructura educativa. Tothom va coincidir en la necessitat d'establir governs autonòmics i representatius, ampliant les autonomies municipals, per endegar un ensenyament popular i democràtic, que superés totes les deficiències polítiques, econòmiques, socials, acadèmiques, lingüístiques, ideològiques i estructurals del moment.

Recerca. La política científica del franquisme a Catalunya s'havia caracteritzat per una desconnexió entre la recerca realitzada i les necessitats reals de Catalunya, amb una manca de planificació de criteris en la determinació d'objectius i amb la manca de control democràtic sobre els projectes i sobre les inversions realitzades.
Es proposava:
- la creació d'un Consell Científic i Tecnològic, dependent de la Presidència de la Generalitat.
- transferir a la Generalitat els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i d'altres centres de recerca dependents de l'administració central.
- requerir de l'Institut d'Estudis Catalans l'adequació del seu funcionament a les necessitats del temps.
- preveure una inversió pública.
- elaborar un inventari potencial investigador del país.
- establir un organisme que sistematitzés i normalitzés el patrimoni dels museus.
- convertir la Biblioteca de Catalunya de l'IEC en la Biblioteca Nacional de Catalunya.
- renovar els plantejaments organitzadors en el camp de la informació i de la documentació.
- dur a terme una política educativa que assegurés la normalitat de l'ús del català com a llengua d'expressió científica i endegar una política d'estímuls al sector privat.

Història. Es proposava estimular i coordinar les recerques; potenciar econòmicament els estudis de prehistòria; distribuir l'ensenyament especialitzat segons les àrees territorials, imposar el reciclatge de professors; crear nous arxius; fomentar els estudis d'història local i finançar la publicació dels resultats de la investigació en general.

Estructura Social. El coneixement de la realitat social havia de passar per informar de la consciència col·lectiva. Hauria d'arribar a l'escola, a casa, a l'empresa i al carrer. Correspondria a les forces i institucions polítiques la responsabilitat d'exigir i promocionar la tasca de les ciències socials als Països Catalans com a mitjà per informar la consciència ciutadana com a plataforma per estratègies realistes.

Dret. En l'àmbit del dret es va analitzar la situació jurídica del moment i es va acordar establir els elements bàsics per una reforma profunda, absolutament necessària es vistes a la imminent recuperació de l'autonomia. Calia assolir, entre altres coses, la plena facultat de creació i reforma del Dret amb el restabliment del Parlament de Catalunya.

Institucions. L'àmbit d'institucions creia necessàries l'elaboració i difusió d'un document sobre les futures institucions d'autogovern dels Països Catalans. Aquestes institucions haurien de ser regides per la legitimitat democràtica i d'autogovern, i l'aprovació i promulgació dels estatuts.

Ordenació del Territori. Per tal de disminuir els desequilibris en matèria d'ordenació del territori i aconseguir un desenvolupament de les activitats harmòniques amb el patrimoni natural i cultural, calia l'existència dels òrgans d'autogovern. Això significaria la dissolució de les estructures provincials i la nova organització dels àmbits comarcals i insulars. S'haurien de definir els nivells mínims de qualitat ambiental de l'habitatge i del medi, protegir l'equilibri ecològic i preservar el patrimoni cultural; enfortir el sector públic i eliminar les diferències entre camp i ciutat, i lluitar contra la concentració a nivell de les activitats a l'espai, però també a nivell de poder polític i social.

Economia. Calia un desenvolupament econòmic requilibrador, contraposat al creixement anàrquic dels anys anteriors, que disminuïssin les desigualtats territorials, sectorials i de classe. Per tant, a grans línies, s'haurien de crear mesures per possibilitar el creixement econòmic en el sector públic, en la producció industrial (augmentant la competitivitat de la indústria mitjançant el foment de la diversificació i l'especialització de la producció industrial), també en la producció agrícola, en política financera i en el sector exterior.

Estructura Sanitària. Les línies genèriques del nou model d'organització sanitària que es reclamava, comtemplava obtenir el ple reconeixement del dret a la salut igual a tothom, i l'efectivitat d'aquest dret; també la necessitat de planificar els recursos sanitaris.
Per tot això caldria promocionar la creació d'un servei nacional de la salut.

Indústria. Es va acordar replantejar a fons el sector per modificar les línies que s'havien seguit fins a llavors. No es volia un creixement industrial anàrquic, sinó harmònic.
A curt termini s'haurien de reconvertir els sectors més tradicionals i transformar o substituir les formes més recessives de producció. A més, s'havia de potenciar la indústria tradicional i tota aquella basada en el desenvolupament de tecnologies punta. Tot això s'havia d'aconseguir planificant conjuntament el desenvolupament de la indústira. En el terreny de la llengua catalana, calia endegar un important procés de mentalització amb el suport de mesures concretes, com la difusió de vocabularis i documents de treball en català. La realització de tot aquest procés exigia que fos impulsat per uns organismes polítics d'autogovern.

Agricultura. Es varen definir una sèrie d'objectius prioritaris:
- establir uns mercats agraris, amb l'objectiu de planificar les produccions.
- garantir uns guanys mínims als agricultors.
- potenciar les comarques.
- crear un Institut Català d'Estudis Agraris.

Turisme. La promoció turística i la seva gestió econòmica i política haurien de ser assumides totalment pels governs autònoms. Es volia també impulsar el turisme interior als Països Catalans i recuperar una plena catalanitat en tots els ordres. Per a la institucionalització del sector del Principat es demanava la creació d'una conselleria de turisme, d'un patronat i d'un Institut Català de Turisme.

Després del Congrés: la Fundació
Després de l'intens treball del Cogrés, un grup de promotors, sortit de la Comissió Liquidadora del Congrés, va decidir fundar una Fundació amb la pretensió de continuar la feina engegada pel Congrés, i mantenir-ne viu l'esperit.
Des d'aleshores, la Fundació porta a terme, de forma regular, una sèrie de projectes, tal com s'explica en aquest web.
Deixant a part Acció Escolar Cogrés de Cultura Catalana, cap altra organització emanada del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) porta el seu nom.