La Comissió de Cultura del Senat se suma a la celebració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana

El Senat d’Espanya ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris una moció per al suport a la commemoració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana, recollint així l’esperit d’aquest Congrés que va reunir moltes sensibilitats polítiques i una representació molt important de la societat civil catalana. La moció ha estat presentada pel senador Bernat Picornell del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana  promou durant tot l’any 2017 una commemoració , a la que ara s’ha sumat el Senat Espanyol, per difondre aquest Congrés que va significar l’expressió de la voluntat popular per articular una comunitat lingüística i cultural sobre la base d’un projecte democràtic inclusiu en el marc de la transició.

El Congrés de Cultura Catalana va comptar amb 12.800 congressistes inscrits a més d’altres milers de participants al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Bernat Picornell ha exposat davant de la comissió de Cultura del Senat  com El Congrés de la Cultura Catalana va ser un gran marc de debat democràtic desenvolupat entre 1975 i 1977 i dirigit a l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Fa 40 anys aquest projecte inclusiu va prendre forma a través de la complicitat entre acadèmics, entitats i ciutadans, amb un desplegament d’activitats que va servir als pobles i ciutats del país per omplir el carrer de reivindicació, cultura i participació.

Vídeo defensa de la moció

“ Tenim història, tenim futur ”

Frase atribuïda a Vicent Andrés Estellés en visitar l’exposició “La cultura catalana avui”, que es va realitzar a la Fundació Joan Miró en motiu del Congrés de Cultura Catalana. En veure les Les homilies d’Organyà, que s’exposaven per primer vegada, V. Andrés Estellés va exclamar: “tenim història, tenim futur”.

El Congrés de Cultura Catalana va servir per imaginar un país, per traçar les estructures de país i les institucions que necessitàvem i per generar un nou futur per a la cultura catalana. 40 anys després continuem lluitant per decidir el nostre futur com a poble.

 


El Congrés de Cultura Catalana va tenir la seva samarreta que van portar milers de ciutadans en les activitats del Congrés en les quals participaven.


 

40 anys desprès hem pensat en un nou format dissenyat per Jordi Calvís

Comprant aquesta samarreta participes en la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana i amb el seu missatge reivindiques el nostre futur com a poble.

 

POTS ACONSEGUIR LA TEVA SAMARRETA  A  LA BOTIGA ONLINE DE VilaWeb i a productesdelaterra.cat

 

Punts de venda:

lA BOTIGA VILAWEB Barcelona

LLIBRERIA INDEX Vilassar de Mar

 

 

 

Trencar el silenci per donar espai a la memòria

cxvr8mkwgaefhdyA la presó Model s’han reunit un centenar de persones, en un acte organitzat per Òmnium, per retre homenatge a les persones que han estat víctimes del Franquisme. Empresonades, executades, perseguides per expressar-se amb llibertat o per no obeir el deure de silenci que va imposar la dictadura. La Fundació Congrés de Cultura Catalana hi ha volgut ser present, perquè el Congrés va ser un espai per trencar aquell silenci.

Aquest ritual del record ens ha emocionat i ens ha fet sentir la injustícia que encara recau sobre les víctimes no reparades de la dictadura. Ens hem dit que és una injustícia que encara avui el Franquisme no hagi estat condemnat com a règim dictatorial, i anul·lats els seus judicis, com el que va portar el President de la Generalitat, Lluís Companys, a ser afusellat.

Tan de bo poguéssim fer un ritual com aquest arreu del país, a totes les localitats, per escoltar aquests testimonis que avui poden trencar el silenci. Tan de bo. Però és massa tard per a les mateixes víctimes i els seus familiars. Massa tard. Igualment, caldrà pensar en algun tipus de ritual per convertir el 20N en un dia de memòria. Anem-hi pensant.

Marta Rovira, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

 

Pels drets i les llibertats

baixa (2)Davant de la suspensió cautelar que el Tribunal Constitucional ha establert sobre la Llei de Consultes de Catalunya, aprovada al Parlament de Catalunya per una majoria de 106 vots a favor i 28 en contra.

Manifestem que:

  • Davant l’impediment explícit i absolut del govern espanyol de facilitar per les vies legals i polítiques existents la possibilitat que els ciutadans de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir, àmpliament reclamat, a través d’una consulta democràtica.
  • Davant del bloqueig que el govern espanyol exerceix sobre l’actuació del Parlament i la Generalitat de Catalunya en favor d’una via democràtica de consulta popular no refrendària, tal com estableixen les lleis.
  • Davant les actuacions cada vegada més evidents dels poders de l’Estat en contra de la nostra llengua, la nostra cultura, i els atacs directes als drets i llibertats dels ciutadans de Catalunya per expressar-se que corresponen a una societat democràtica.

Seguir llegint

Atac al català a les Illes

La Fundació Congrés de Cultura Catalana, hereva i marmessora d’aquell extraordinari esdeveniment cultural que fou el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), en el qual participaren milers de congressistes de totes les terres de parla catalana, manté sempre com a prioritat el ferm propòsit de defensar i promoure la cultura catalana arreu del seu territori. Pe això, en aquests moments en què el govern de les Illes Balears encapçala un atac contra la llengua catalana sense precedents en democràcia, la Fundació no pot sinó alçar la seva veu contra aquestes actituds lingüicides. Per fer més explícita la nostra decisió, ens adherim al manifest que fou llegit durant la impressionant manifestació que va tenir lloc a Palma el passat diumenge 25 de març a favor de la llengua catalana. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba! Per la plena normalització del català, llengua pròpia dels Països Catalans!

27 de març de 2012

En la mort d’Antoni Tàpies

  • Avui ha mort un dels artistes més grans de la nostra època, un fascinant investigador en tècniques pictòriques i escultòriques, un intel·lectual reivindicatiu i compromès, un català universal. Tàpies era tot això i molt més, d’una manera sàvia, bonhomiosa, amb generositat. Com han destacat els diaris en donar aquesta trista notícia, la inquietud humana i espiritual de Tàpies no es limitava a la seva faceta artística, sinó que amarava tot allò en què es comprometia:  la seva activitat intel·lectual, la seva tasca de mecenes, la seva lluita per la llibertat i els drets ciutadans.

    La Fundació Congrés de Cultura Catalana, que manté els ideals d’aquell magnífic compromís intel·lectual i ciutadà que fou el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), pot donar testimoni, amb un legítim orgull, de l’entusiasme i la generositat amb què Antoni Tàpies col·laborà a l’èxit d’aquell Congrés amb un dels seus esplèndids cartells. Sovint se sol dir que els artistes són immortals perquè sempre hi ha la seva obra per recordar-los. En aquest cas, les  petges d’Antoni Tàpies hauran estat tan pregones i tan variades que la seva projecció serà perenne: genial artista, penetrant intel·lectual, home compromès amb el seu temps i el seu país, sempre el tindrem entre nosaltres

    Francesc Vallverdú

    President de la FCCC