Lliurament XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera

El premi es va  lliurarà el passat dilluns dia 10 de juny  en un acte al Pati de Columnes de  l’ICAB presidit pel  Conseller de Justícia de la Generalitat, Sr. Carles Mundó.

El jurat del XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera ha guardonat l’obra CODI CIVIL DE CATALUNYA Jurisprudència sistematitzada dels autors Judith Solé (coord.), Esteve Bosch, Mercedes Caso, Francisco M. Echeverría, Mº del Carmen Gete-Alonso, Pedro del Pozo, Cristina Villó  i Dolors Viñas i publicada per l’editorial Tirant lo Blanch de València.

El membres del jurat van decidir atorgar aquesta distinció per la seva capacitat divulgadora del Dret privat de Catalunya, atès que el posa a l’abast de tots els operadors jurídics: advocats, jutges, notaris, etc., gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes, mitjançant la tria acurada d’aquelles més essencials

En el trascurs de l’acte,  Josep Joan Pintó i Ruiz, ex-degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, va fer una semblança biogràfica de la figura de Miquel Casals Colldecarrera qui també  va ser degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona des d’on va impulsar el Congrés de Cultura Catalana.

 JURAT

Enguany, el jurat ha estat format per Josep Medina degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Ignasi Puig degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Josep Capdevila tresorer de l’ICAB, Rafael Espino secretari de l’ICAB, Joan Egea censor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Montserrat Casals vicepresidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalan i Enric Casals patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana .

 AUTORS

Judith Solé Resina (coord.), Professora Titular de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Esteve Bosch Capdevila, Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili.

Mercedes Caso Señal, Magistrada Degana dels Jutjats unipersonals de Barcelona.

Francisco M. Echeverría Summers, Doctor en Dret i advocat.

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera, Catedràtica de Dret Privat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pedro del Pozo Carrasco, Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili.

Cristina Villó Travé, Investigadora post doctoral de la Universitat Rovira i Virgili.

Dolors Viñas Mestre, Magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona.

 

 

Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull.

El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística.

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull  ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà).

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.

Jon Landaburu

Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.

És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.

Entre les seves publicacions es poden destacar les obres següents:  La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information: illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor); Documentos sobre lenguas aborígenes de Colombia del archivo de Paul Rivet (1996-1999, editor dels quatre volums).

Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era posar en marxa polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia (65 ameríndies, dues criolles i el romaní). Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada el gener del 2009. Ha estat també coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.

En reconeixement al treball realitzat, va rebre l’any 2012 el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.

Jurat

Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

Lliurament del XXXIIè Premi Ferran Soldevila

 

L’acte de lliurament del Premi Ferran Soldevila va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona.

Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va fer entrega del guardó del XXXIIè Premi Ferran Soldevila a Antoni Simó Tarrés per l’obra  Llengua i política a la Catalunya del segle XVII, Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) , publicada per l’editorial Afers i guardonada per l’enfocament original de l’estudi sobre les relacions entre llengua, poder i nació a la Catalunya del segle XVII, que s’insereix en la seva recerca sobre la formació de les identitats nacionals i les institucions polítiques a l’edat moderna.

 

Així mateix es va fer una menció especial per l’obra  La gran destrucció. Els danys de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1957) d’Oriol Dueñas Iturbe publicada per Pagès editors. En aquest cas el jurat va destacar l’enfocament de la temàtica, en el marc més ampli de la Guerra Civil i de la postguerra a Catalunya, i el nombre i la qualitat de la informació aportada.

 

Premi d’Honor Extraordinari Ferran Soldevila  2017

En aquesta edició,el jurat va decidí entregar un Premi d’Honor Extraordinari Ferran Soldevila  a títol pòstum, per a la doctora en història medieval la Sra. Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d’agost de 1940 – 4 de març de 2017), per la seva contribució significativa a la historiografia dels Països Catalans, en l’àmbit de la història medieval.

 

JURAT

Ivan Serrano, Agustí Alcoberro ,  Teresa Abelló , Queralt Solé , Eva Serra , Antoni Furió, Quim Torra  i Eudald Carbonell.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Antoni Simon Tarrés (Girona 1956). Actualment és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves línies de recerca esmentem la demografia històrica; l’estudi i edició de memòries i diaris personals; l’estudi de les relacions i l’articulació de Catalunya amb la monarquia hispànica, la Guerra dels Segadors i el pensament polític de l’època moderna. De les publicacions dels darrers anys destaquem: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Premi “Prat de la Riba” de l’IEC; Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol  (2005); Pau Claris, líder d’una classe revolucionaria (2008), premi “Serra d’Or” de recerca en humanitats; Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l’època de la raó d’estat (2016). També va dirigir el Diccionari d’Historiografia catalana (2003) i és el responsable científic del portal www.memoriapersonal.eu

 

 

Convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera

Us informem que la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera d’ Estudis Jurídics  per a treballs publicats sobre el dret privat propi dels Països Catalans  durant el període 2015-2016.

El Premi MIQUEL CASALS COLLDECARRERA distingirà un treball publicat en l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans, sigui sobre dret privat emanat dels seus òrgans legislatius, o bé sobre dret privat històric.

Podeu consultar les bases de la convocatòria fent clic aquí

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Més informació

 

Convocat el XXXIIè Premi Ferran Soldevila

Us informem que la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha convocat el XXXIIè Premi Ferran Soldevila, sobre biografia i estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans.
Fins el 31 de març de 2017, s’hi podran presentar obres publicades en català l’any 2016. El premi consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa i una dotació econòmica de 2.000 €; i serà atorgat en un acte públic previst per al mes de juny de 2017.

La presentació de candidatures s’ha de fer a través del següent enllaç: Formulari.

Per a qualsevol dubte, podeu escriure a info@fundccc.cat.

Edició anterior (2016): La Fundació lliura el XXXIè Premi Ferran Soldevila a Albert García Espuche

Conferència a càrrec de l’antropòloga Kathryn Woolard

Dilluns 14 de novembre la Sala Diagonal de l’Institut Ramon Llull acull la conferència “Actituds i ideologies lingüístiues a Catalunya: una perspectiva diacrònica”. L’acte, a càrrec de l’antropòloga i professora de la University of San Diego (Califòrnia) Kathryn Woolard i Premi Internacional Ramon Llull 2016, és organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Institut Ramon Llull.

Places limitades.