Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull.

El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística.

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull  ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà).

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.

Jon Landaburu

Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.

És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.

Entre les seves publicacions es poden destacar les obres següents:  La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information: illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor); Documentos sobre lenguas aborígenes de Colombia del archivo de Paul Rivet (1996-1999, editor dels quatre volums).

Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era posar en marxa polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia (65 ameríndies, dues criolles i el romaní). Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada el gener del 2009. Ha estat també coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.

En reconeixement al treball realitzat, va rebre l’any 2012 el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.

Jurat

Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

El Patronat de la Fundació s’adhereix per unanimitat a la Declaració de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics davant les sentències del Tribunal Suprem

El passat dimecres 4 de juliol, la Fundació Congrés de Cultura Catalana, celebrava la primera reunió de Patronat d’aquest 2012. En aquesta reunió es va debatre sobre la possibilitat de donar suport i adherir-se a la declaració que la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, ha realitzat davant l’actual situació de la llengua catalana.

Tan és així, que el Patronat de la Fundació, per unanimitat, decidí de donar-hi suport per tal de mostrar un rebuig clar als constants atacs que està vivint la llengua catalana en els darrers temps.

Sota aquestes línies els deixem amb la declaració que es va subscriure per tal que la puguin llegir íntegrament.

Declaració de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics davant la situació juridicopolítica creada per la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2010 i els efectes de les sentències dictades per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya, del 23 de maig de 2012, sobre l’ordenança d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona i sobre el sistema lingüístic a l’ensenyament, i la darrera sentència del Tribunal Suprem, del 12 de juny de 2012, que anul·la diversos articles del decret del segon cicle d’ensenyament infantil.Seguir llegint

El català creix en parlants, malgrat la nombrosa immigració, i té dret a rebre un tracte igualitari entre les llengües de l’Estat i d’Europa

En els últims deu anys, la població dels territoris de llengua catalana ha augmentat prop d’un 20 % —bàsicament per la immigració estrangera. Malgrat el gran canvi demogràfic, els parlants de català han crescut en cinc-centes mil persones i són prop de deu milions —una clara majoria sobre el total de la població (13,6 milions). El català, per tant, es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món. Aquestes dades es desprenen de l’Informe sobre la llengua catalana (2010), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana. (Síntesi de les conclusions de l’Informe)Seguir llegint

Crònica de la Conferència Anual de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

El passat dimecres 26 d’octubre, la Fundació Congrés de Cultura Catalana, organitzava de nou, la seva conferència anual. Enguany, la conferència s’organitzava també per a celebrar el desè aniversari del Cercle XXI, entitat que té com a objecte l’agrupació de lingüistes i gent propera a aquesta sensibilitat, per treballar per la defensa de la llengua catalana a la xarxa; i per a celebrar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.Seguir llegint

Es presenta el volum I de la Revista de l’Associazione Italiana di Studi Catalani

ES PRESENTA LA REVISTA A BARCELONA AMB LA FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA I L’INSTITUT RAMON LLULL COM A CONVIDATS

En un acte a l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona el president de l’Associazione, el Senyor Patrizio Rigobon, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el Senyor Francesc Vallverdú, i el director de l’Institut Ramon Llull, el Senyor Vicenç Villatoro, van donar la benvinguda a l’edició impresa número 1 de la revista Italiana di Studi Catalani.Seguir llegint

Conferència amb Isidor Marí

El proper dimecres 26 d’octubre, la Fundació Congrés de Cultura Catalana i el Cercle XXI (que enguany celebra el seu desè aniversari), organitzen una conferència per celebrar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La Conferència que porta per títol “Mirant Endavant. Als cent anys de la Secció Filològica i als XXV del II Congrés Internacional de la Llengua”, anirà a càrrec del Sr. Isidor Marí.Seguir llegint