L’antropòloga Kathryn Woolard serà guardonada amb el XXVIè Premi Internacional Ramon Llull

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció a l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard per “ajudar notablement a fer conèixer la situació del català entre la comunitat acadèmica, sobretot dels Estats Units”. Woolard ha dedicat bona part de la seva activitat investigadora i divulgadora a la situació sociolingüística de Catalunya. Ha analitzat especialment les relacions entre llengua, identitat i actituds lingüístiques a Barcelona i ha estudiat l’evolució d’aquestes relacions durant les últimes dècades, des de la fi de la dictadura.

El premi, dotat amb 8.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

En les darreres edicions els guardonats han estat Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004).

La Fundació lliura el XXXIè Premi Ferran Soldevila a Albert García Espuche

Albert García Espuche va rebre dijous 16 de juny el XXXIè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòria i Estudis Històrics, atorgat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. Més d’una seixantena de persones van assistir a l’acte de lliurament del guardó (de l’autor Ernest Altés) a l’arquitecte i historiador “per la qualitat i la profunditat de la recerca, de les fonts aportades i per la forma en què està escrita”, en paraules del jurat, representat pel patró Agustí Alcoberro.

En el discurs d’agraïment, Garcia Espuche va fer un repàs a la seva trajectòria com a historiador i va exposar els detalls del procés de recerca i escriptura de l’obra que li ha merescut el premi Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714.

IMG_0774

Francesc Vilanova, per la seva part, va rebre el diploma de menció especial del jurat per Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946).

IMG_0746

L’acte va ser conduït per Eva Folgado i amenitzat per un recital poètic d’Odile Arqué.

Els assistents van poder gaudir d’una copa de cava al claustre de l’IEC, en sortir de l’acte.

IMG_0741

L’escultor Ernest Altés, autor del guardó

IMG_8051

Ernest Altés (Vic, 1956). Escultor en actiu des de fa 40 anys, la seva obra es carateritza per l’utilització de materials sòlids, com la pedra i el metall. Les fonts de les que beu són les de la natura, la música i la poesia. Especialment interessat en la funció social de l’art, podem trobar unes 25 obres seves a l’espai públic de diversos països, així com ha realitzat i realitza diversos guardons per entitats.
Més informació i CV a www.ernest-altes.net
El guardó del Premi Ferran Soldevila, “El lloc del saber”:

IMG_8077

IMG_8079

 

Sobre “El lloc del saber” Altés escriu que “vol reflectir  l’espai que ocupa el saber, utilitzant una forma semblant a les cobertes d’un llibre, però sense fulls. Malgrat això, la seva resistència és suficient com per suportar el pes d’un bloc de pedra coronat amb uns encaixos al.legòrics a les quatre barres de la nostra senyera. Els materials utilitzats, són: acer inoxidable forjat i pedra rojenca”

García Espuche, guanyador del XXXIè Premi Ferran Soldevila

El jurat del XXXIè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics ha decidit guardonar l’obra Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, d’Albert Garcia Espuche, editada per Empúries l’any 2014, per la qualitat i la profunditat de la recerca, de les fonts aportades i per la forma en què està escrita. L’obra de Garcia Espuche ofereix un marc general i alhora detallat del que va significar el setge borbònic durant la Guerra de Successió per a la ciutat de Barcelona, mitjançant la presentació de centenars de casos particulars es confegeixen, a partir de petits relats, un retaule global, coral, de la vida dins la Barcelona assetjada. Segons el jurat, el llibre de Garcia Espuche ofereix una mirada nova, amb una gran aportació documental, una exhaustivitat i una profunditat inèdites, sobre un dels episodis més dramàtics de la història de la ciutat.

El Premi Ferran Soldevila està dedicat a premiar una obra de biografia o estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans i hi poden optar publicades en català els anys 2014 i 2015. El jurat ha estat integrat per Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Eudald Carbonell, Antoni Furió, Eva Serra, Ivan Serrano, Queralt Solé i Quim Torra.

Cerdanyola celebra el 40è aniversari de la presentació del Congrés de Cultura Catalana

El Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès (c/ de Sant Martí nº 88) va acollir el passat 10 de juny a la tarda la celebració del 40è aniversari de la presentació del Congrés de Cultura Catalana al municipi.

14/06/2016: Reivindicant el paper del Congrés de Cultura Catalana – Cerdanyola.info

En paraules d’Albert Lázaro, un dels organitzadors de la trobada, “aquesta serà una de les poques ocasions que dóna la vida d’aplegar, després de quaranta anys, les mateixes persones que hi van participar aleshores”.

La Fundació, representada per la seva Presidenta, Marta Rovira i Martínez, no pot faltar a la cita i ha participat en l’acte amb la mateixa il·lusió amb què, ara fa 40 anys, es van iniciar els preparatius per al Congrés.

15/03/2016: Preparant la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana – Cerdanyola.info

Fotografia: Cerdanyola.info

Mirar cap a València

Marta Rovira i Martínez

Presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

El dia 23 d’abril passat el valencianisme més desacomplexat va tornar a omplir la Plaça de Bous de la ciutat. N’haurien omplert una altra de sencera. Les entrades es van exhaurir aviat. Setze anys d’espera són molts.

Setze anys en què la ciutat i el país ha viscut amb una constància feridora l’intent d’anorrear la llengua i la cultura pròpies per part del Partit Popular des de les institucions. A València es repiren aires nous, renovats. L’obertura de portes dels palaus públics de la ciutat per part del nou consistori valencià ja és una mostra d’un nou tarannà que s’està estenent a la ciutat. La recuperació del concert a la Plaça de Bous és la celebració apoteòsica d’haver-se tret del damunt aquesta llosa que oprimia qualsevol moviment fora del procés d’espanyolització institucional.

Però ni la reducció de línies d’escolarització en valencià, ni la prohibició de veure TV3, ni tots els altres bloqueigs institucionals i judicials, impossibles d’homologar en una democràcia normal, han fet perdre les ganes de treballar a un moviment d’alliberament nacional que té uns actius importants en la societat civil i el jovent del país. En un context democràtic i de llibertat, les entitats i les persones que prenen la iniciativa per a fer créixer culturalment el país han de tenir espai per desenvolupar projectes, per a seduir la ciutadania, per a donar aire a les ànsies de fer reviure la llengua pròpia. Si hi afegim el compromís obligat de les institucions per a protegir el patrimoni lingüístic i cultural, per a difondre’l a través de l’ensenyament, de les institucions i de les campanyes necessàries, el País Valencià podria viure els pròxims anys una progressiva normalitat reparadora.

El Partit Popular ha estat una força de xoc terrible, que no s’ha aturat davant de res ni ha tingut cap sentit del pudor, del respecte a les institucions ni als ciutadans. La destapada de la corrupció està posant les coses al seu lloc, però no es pot confiar que el problema s’ha acabat. L’hegemonia del PP a nivell espanyol és evident en la gestió que s’està fent de la corrupció: el que hauria provocat un tsunami institucional en qualsevol altre país, a Espanya no ha fet trontollar més que la majoria absoluta de Rajoy. No hi ha hagut alternativa de govern a Madrid. Per tant, encara tenen partit per jugar, encara conserven l’hegemonia. Potser l’Espanya postconstitucional s’acosta, però ja es va veient que caldran fòrceps per fer-la néixer, si és que sorgeix algun projecte que faci néixer res.

Des de Barcelona i València, però, cal que es facin les passes necessàries amb decisió, valentia i convicció, sense deixar-se condicionar per la pressió constant de l’anticatalanisme. Un pas important en aquesta direcció, com ja assenyalava Joan Francesc Mira en el seu article d’El Temps, és que TV3 es torni a veure al País Valencià. El dissabte la Plaça de Bous sencera cridava “volem TV3”. Des de Barcelona seria bo que també es demanés, i que València deixés de ser la ciutat oblidada, la ciutat incòmode on els catalans del nord pensem que ja hi hem perdut el país. A València hi ha molt país que batega. Només cal repassar la llista de músics que van actuar a la Plaça de Bous per adonar-se que València és l’espai social on la nostra cultura es va realment gran, generant nous públics joves, noves formes de modernitzar la cultura d’arrel, creant noves propostes. A TV3 també s’hauria de reflectir tot això, assumint una nova manera de mirar cap a València, que recuperés la normalitat que va intentar establir en el seu moment el Congrés de Cultura Catalana. Esperem que no calgui repetir el clam durant gaire temps.

IMG_20160424_000043