Campanya de mecenatge per al documental “Imaginar un País. El Congrés de Cultura Catalana”

Un documental  per conèixer en profunditat  com va ser aquell  Congrés que  va mobilitzar a milers de persones i entitats  al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia.

Aquest any, en el que commemorem el 40 aniversari del Congrés de Cultura Catalana, ha estat ple d’activitats amb les que hem volgut  reivindicar la importància d’aquell Congrés que es va dur a terme entre els anys 1975 i 1977, va ser la primera mobilització ciutadana massiva organitzada i va marcar l’inici de la Transició a Catalunya i als Països Catalans.

Ara ens toca iniciar un dels projectes més destacats: la realització del documental “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana” que ens permetrà  fer arribar al gran públic el coneixement sobre el Congrés i, per fer-ho, iniciem una campanya a Verkami  amb la que volem aconseguir  els 7.000 euros finals que ens permetran realitzar amb les millors condicions tècniques aquest documental en el que  explicarem com, des de la societat civil dels Països Catalans, es van mobilitzar milers de persones per parlar sobre com havia de ser el país en el nou marc democràtic.

Els debats es van distribuir en 25 àmbits a tots els territoris de parla catalana (economia, teatre, estructura sanitària, estructura educativa, arquitectura i disseny, llengua…). Es van dur a terme 5 campanyes que van recórrer els Països Catalans a favor del català com a llengua oficial, del català al carrer, de la conservació del patrimoni natural, a favor de les institucions pròpies, a favor de la cultura tradicional i popular, i a favor del canvi de noms dels carrers.

 

El documental tindrà com a recurs de base, 40 entrevistes realitzades a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans i comptarà amb material inèdit sobre el Congrés, gràcies a l’aportació d’Ajuntaments, entitats i persones que van participar en el Congrés i que ens han fet arribar el material que guardaven (carnets, cartells, vídeos, fotografies…).

Entra aquí  i ajuda’ns a explicar-ho , us necessitem a tots !  #ImaginarUnPaís 

Debat sobre el Congrés a Can Alcover

 

El dia 19 de juliol va tenir lloc a Can Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear a Palma, un debat sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana. Hi van participar Jaume Mateu, president de l’OCB, Miquel Strubell, president de la Fundació CCC, Toni Serra, membre del secretariat del Congrés aleshores, Biel Mesquida, que va ser també membre del comitè executiu i enllaç entre Barcelona i Mallorca durant el Congrés. Vicenç Mata va mostrar les noranta fotografies que guarda del Congrés i Marta Rovira va moderar el debat.

Mallorca és una illa, però oberta a la mar. El corrent del Congrés, que venia de Barcelona, hi prengué amb força fa 40 anys per a recollir el batec de la gent que venia de la lluita antifranquista i dels moviments culturals dels seixanta. La societat mallorquina volia cultura i volia democràcia, tal com va explicar Biel Mesquida. El Congrés de Cultura Catalana va servir per posar la cultura al mig de tot i va suposar una autèntica renaixença cultural. Els espectacles de circ, de teatre, la cançó, les tradicions, les campanyes per la llengua van ocupar places a Palma i a tots els pobles.

La campanya per l’oficialitat es va dividir a Mallorca entre el sector que defensava la cooficialitat i el sector que defensava l’oficialitat única del català. En tot cas, just en acabar-se la dictadura i quan encara no s’havia definit el nou sistema polític, el fet de reivindicar l’oficialitat de la llengua i de normalitzar-la a l’espai públic com a llengua de cultura, va representar un revulsiu fonamental en la societat mallorquina.

Mentre mostrava les seves fotografies del Congrés, on podíem reconèixer Isidor Marí o Eliseu Climent, entre d’altres, Vicenç Mata va explicar que es van aplegar unes 6.000 persones a la Plaça Major de Palma en l’acte d’inauguració el 27 de juny de 1976. Toni Serra va confirmar la força amb què el Congrés va prendre entre la gent, fins al punt que hi hagueren prop de 800 persones treballant voluntàriament del Congrés al llarg dels dos anys.

 

L’encontre d’escriptors i el debat final de l’àmbit de producció literària va ser un de les activitats més rellevants, segons Toni Serra, culminada pel “viatge fantàstic” que va portar un grup de més de cent escriptors i escriptores a travessar tota l’illa, de Palma a Son Cervera.

D’altra banda, la sessió va tenir un debat ben viu al voltant de la situació actual de la cultura a Mallorca, provocat per la vehemència de Biel Mesquida en reclamar un nou lloc central per a la cultura a la nostra societat. El públic hi va participar de ple.

Entre el públic assistent vam poder comptar amb la presència de la Directora General de Política Lingüística, Marta Fuxà; del regidor de cultura de Palma, Llorenç Crespí i de la directora insultar de Política Lingüística del Consell Insular, Aina Sastre.

Una reivindicació que va quedar clara entre els assistents és que cal recuperar i intensificar les relacions entre els diferents territoris de parla catalana, a la qual cosa intentarem contribuir des de la Fundació CCC.

 

 

40 Anys del Congrés a Mallorca

El Congrés de Cultura Catalana va tenir un component territorial molt important. Durant els anys 1976 i 1977 van participar milers de persones i més de mil cinc-centes entitats que van dur a terme més de 800 actes arreu del territori. Amb l’organització de taules rodones i xerrades, com la que tindrà lloc el proper dia 19 de juliol a les 19:30h a CAN ALCOVER – ESPAI DE CULTURA (C. de Sant Alonso, 24 Palma), volem aconseguir arribar més als “congressistes”, així com a les noves generacions, amb la intenció de donar una altra visió de la Transició política a Catalunya, amb la mobilització de la societat civil com a protagonista d’uns anys en què calia recuperar el país i la cultura.

EL CONGRÉS A MALLORCA

El Congrés va tenir una gran repercussió social a l’illa de Mallorca, així com també una gran representació de mallorquins als diferents òrgans i àmbits del Congrés. Francesc de Borja Moll va ser escollit vicepresident d’Honor com a representant de les Illes Balears dins del Patronat d’Honor del Congrés juntament amb Joan Fuster, Joan Miró,  Pere Ponsich, Joan Martí i Alanis i Jordi Rubió i Balaguer.

Alguns dels representants de Mallorca i participants al Congrés van ser Gregori Mir(Comissió Permanent), Aina Moll (àmbit de Llengua), Sebastià Serra (àmbit d’Història), Bartomeu Barceló (àmbit de Recerca), Llorenç Capellà (Comissió Permanent i Secretariat Cultural), Vicenç Mata (àmbit de Cinema), Damià Pons (àmbit de Literatura), Maria Collado (àmbit d’Educació)…

Mallorca va aplegar una quantitat molt nombrosa d’actes sobre el Congrés, els més significatius són l’homenatge a Gabriel Alomar, la cloenda de l’àmbit de Producció Literària al Santuari de Lluc i els referents als àmbits d’Agricultura i les Institucions que van comptar amb la  col·laboració de diverses entitats culturals i acadèmiques, com ara l’Obra Cultural Balear, Estudi General Lul·lià, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Mallorca, la Societat Arqueològica Lul·liana i la societat d’Història Natural, entre d’altres. A més, en van poder sorgir de noves com va ser la fundació d’Unió de Pagesos de Mallorca.

PONENTS

A la taula rodona hi intervindran:

  • Jaume Mateu, President de l’Obra Cultural Balear.
  • Miquel Strubell, President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
  • Antoni Serra, membre del Secretariat del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca.
  • Biel Mesquida, membre del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana.

Durant l’acte es projectaran imatges del Congrés a Mallorca fetes pel fotògraf mallorquí i participant del Congrés, Vicenç Matas.

 

 

Trobada de territoris de parla catalana i 50 anys de la Flama del Canigó

La Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Ajuntament de Manlleu col·laboren en l’organització de les JORNADES DE DEBAT “LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA ALS PAÏSOS CATALANS”, amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de la flama del Canigó a Manlleu  i dels 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

Durant els dies 7 i 8 de juliol, Manlleu acollirà la celebració de les jornades de debat  “La situació de la llengua catalana als Països Catalans”, jornades que programen un seguit de taules rodones i activitats complementàries.

La trobada també coincidirà amb la 3a edició de la mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional. Aquest any, es traslladarà a la plaça de Dalt Vila, amb l’objectiu d’apropar-la a l’espai on es faran els actes commemoratius dels 50 anys de la Flama i les Jornades del Congrés  (Pl. Dalt Vila i Jardins de Can Puget).

PROGRAMA
Divendres 7 de juliol de 2017

20.30 h: Acte inaugural i conferència: 50 anys de la Flama del Canigó, a càrrec de Toni Ayala, defensor d’aquesta tradició catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

22 h: Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

Plaça de Dalt Vila

 

Dissabte 8 de juliol de 2017

10.30 h: Taula rodona “L’ensenyament del català als territoris de parla catalana”. Entitats participants: Escola Valenciana, La Bressola, entitat de les Illes Balears. Moderador: Joan Badia i Pujol, catedràtic de Llengua i Literatura catalana d’ensenyament secundari.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

11.45 h: Lectura del poema Canigó de Jacint Verdaguer, a càrrec de l’actor Lluís Soler. 

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.30 h: Pausa-vermut.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.45 h: Taula rodona “La situació social de la llengua catalana”. Hi participaran: Avel·lí Flors (País Valencià), Alà Baylac (Catalunya Nord), Joan Melià (Illes Balears), Joaquim Torres (Catalunya Cantral) . Moderadora: Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

17 a-20 h: 3a Mostra d’entitats d’arrel tradicional, tallers, llibres i gastronomia. Tallers participatius, espectacles, exhibicions.

Plaça de Dalt Vila

16.30 h: Taula rodona “L’impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua”. Amb la participació de: Esther Franquesa, Mariví Mengual, Joan Elies Adell. Moderador: Miquel Strubell i Trueta, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

18 h: Taula rodona “Escriptors catalans, prescriptors de la llengua als diferents territoris de parla catalana”. Hi participaran: Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló. Moderadora: Laura Borràs i Castanyer, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

20 h: Concert de cloenda amb Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens: Faré Vacances (clàssics de l’Ovidi Montllor i clàssics del Feliu Ventura a ritme de rocksteady, reggae i ska).

Plaça de Dalt Vila

21.30 h: Sopar de cloenda “50 anys de la Flama”.

Jardins de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

La Comissió de Cultura del Senat se suma a la celebració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana

El Senat d’Espanya ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris una moció per al suport a la commemoració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana, recollint així l’esperit d’aquest Congrés que va reunir moltes sensibilitats polítiques i una representació molt important de la societat civil catalana. La moció ha estat presentada pel senador Bernat Picornell del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana  promou durant tot l’any 2017 una commemoració , a la que ara s’ha sumat el Senat Espanyol, per difondre aquest Congrés que va significar l’expressió de la voluntat popular per articular una comunitat lingüística i cultural sobre la base d’un projecte democràtic inclusiu en el marc de la transició.

El Congrés de Cultura Catalana va comptar amb 12.800 congressistes inscrits a més d’altres milers de participants al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Bernat Picornell ha exposat davant de la comissió de Cultura del Senat  com El Congrés de la Cultura Catalana va ser un gran marc de debat democràtic desenvolupat entre 1975 i 1977 i dirigit a l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Fa 40 anys aquest projecte inclusiu va prendre forma a través de la complicitat entre acadèmics, entitats i ciutadans, amb un desplegament d’activitats que va servir als pobles i ciutats del país per omplir el carrer de reivindicació, cultura i participació.

Vídeo defensa de la moció

Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull.

El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística.

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull  ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà).

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.

Jon Landaburu

Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.

És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.

Entre les seves publicacions es poden destacar les obres següents:  La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information: illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor); Documentos sobre lenguas aborígenes de Colombia del archivo de Paul Rivet (1996-1999, editor dels quatre volums).

Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era posar en marxa polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia (65 ameríndies, dues criolles i el romaní). Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada el gener del 2009. Ha estat també coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.

En reconeixement al treball realitzat, va rebre l’any 2012 el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.

Jurat

Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.