40 Anys del Congrés a Mallorca

El Congrés de Cultura Catalana va tenir un component territorial molt important. Durant els anys 1976 i 1977 van participar milers de persones i més de mil cinc-centes entitats que van dur a terme més de 800 actes arreu del territori. Amb la organització de taules rodones i xerrades, com la que tindrà lloc el proper dia 19 de juliol a les 19:30h a CAN ALCOVER – ESPAI DE CULTURA (C. de Sant Alonso, 24 Palma), volem aconseguir arribar més als “congressistes”, així com a les noves generacions, amb la intenció de donar una altra visió de la Transició política a Catalunya, amb la mobilització de la societat civil com a protagonista d’uns anys en què calia recuperar el país i la cultura.

EL CONGRÉS A MALLORCA

El Congrés va tenir una gran repercussió social a l’illa de Mallorca, així com també una gran representació de mallorquins als diferents òrgans i àmbits del Congrés. Francesc de Borja Moll va ser escollit vicepresident d’Honor com a representant de les Illes Balears dins del Patronat d’Honor del Congrés juntament amb Joan Fuster, Joan Miró,  Pere Ponsich, Joan Martí i Alanis i Jordi Rubió i Balaguer.

Alguns dels representants de Mallorca i participants al Congrés van ser Gregori Mir(Comissió Permanent), Aina Moll (àmbit de Llengua), Sebastià Serra (àmbit d’Història), Bartomeu Barceló (àmbit de Recerca), Llorenç Capellà (Comissió Permanent i Secretariat Cultural), Vicenç Mata (àmbit de Cinema), Damià Pons (àmbit de Literatura), Maria Collado (àmbit d’Educació)…

Mallorca va aplegar una quantitat molt nombrosa d’actes sobre el Congrés, els més significatius són l’homenatge a Gabriel Alomar, la cloenda de l’àmbit de Producció Literària al Santuari de Lluc i els referents als àmbits d’Agricultura i les Institucions que van comptar amb la  col·laboració de diverses entitats culturals i acadèmiques, com ara l’Obra Cultural Balear, Estudi General Lul·lià, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Mallorca, la Societat Arqueològica Lul·liana i la societat d’Història Natural, entre d’altres. A més, en van poder sorgir de noves com va ser la fundació d’Unió de Pagesos de Mallorca.

PONENTS

A la taula rodona hi intervindran:

  • Jaume Mateu, President de l’Obra Cultural Balear.
  • Miquel Strubell, President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
  • Antoni Serra, membre del Secretariat del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca.
  • Biel Mesquida, membre del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana.

Durant l’acte es projectaran imatges del Congrés a Mallorca fetes pel fotògraf mallorquí i participant del Congrés, Vicenç Matas.

 

 

Trobada de territoris de parla catalana i 50 anys de la Flama del Canigó

La Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Ajuntament de Manlleu col·laboren en l’organització de les JORNADES DE DEBAT “LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA ALS PAÏSOS CATALANS”, amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de la flama del Canigó a Manlleu  i dels 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

Durant els dies 7 i 8 de juliol, Manlleu acollirà la celebració de les jornades de debat  “La situació de la llengua catalana als Països Catalans”, jornades que programen un seguit de taules rodones i activitats complementàries.

La trobada també coincidirà amb la 3a edició de la mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional. Aquest any, es traslladarà a la plaça de Dalt Vila, amb l’objectiu d’apropar-la a l’espai on es faran els actes commemoratius dels 50 anys de la Flama i les Jornades del Congrés  (Pl. Dalt Vila i Jardins de Can Puget).

PROGRAMA
Divendres 7 de juliol de 2017

20.30 h: Acte inaugural i conferència: 50 anys de la Flama del Canigó, a càrrec de Toni Ayala, defensor d’aquesta tradició catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

22 h: Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

Plaça de Dalt Vila

 

Dissabte 8 de juliol de 2017

10.30 h: Taula rodona “L’ensenyament del català als territoris de parla catalana”. Entitats participants: Escola Valenciana, La Bressola, entitat de les Illes Balears. Moderador: Joan Badia i Pujol, catedràtic de Llengua i Literatura catalana d’ensenyament secundari.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

11.45 h: Lectura del poema Canigó de Jacint Verdaguer, a càrrec de l’actor Lluís Soler. 

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.30 h: Pausa-vermut.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.45 h: Taula rodona “La situació social de la llengua catalana”. Hi participaran: Avel·lí Flors (País Valencià), Alà Baylac (Catalunya Nord), Joan Melià (Illes Balears), Joaquim Torres (Catalunya Cantral) . Moderadora: Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

17 a-20 h: 3a Mostra d’entitats d’arrel tradicional, tallers, llibres i gastronomia. Tallers participatius, espectacles, exhibicions.

Plaça de Dalt Vila

16.30 h: Taula rodona “L’impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua”. Amb la participació de: Esther Franquesa, Mariví Mengual, Joan Elies Adell. Moderador: Miquel Strubell i Trueta, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

18 h: Taula rodona “Escriptors catalans, prescriptors de la llengua als diferents territoris de parla catalana”. Hi participaran: Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló. Moderadora: Laura Borràs i Castanyer, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

20 h: Concert de cloenda amb Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens: Faré Vacances (clàssics de l’Ovidi Montllor i clàssics del Feliu Ventura a ritme de rocksteady, reggae i ska).

Plaça de Dalt Vila

21.30 h: Sopar de cloenda “50 anys de la Flama”.

Jardins de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

La Comissió de Cultura del Senat se suma a la celebració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana

El Senat d’Espanya ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris una moció per al suport a la commemoració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana, recollint així l’esperit d’aquest Congrés que va reunir moltes sensibilitats polítiques i una representació molt important de la societat civil catalana. La moció ha estat presentada pel senador Bernat Picornell del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana  promou durant tot l’any 2017 una commemoració , a la que ara s’ha sumat el Senat Espanyol, per difondre aquest Congrés que va significar l’expressió de la voluntat popular per articular una comunitat lingüística i cultural sobre la base d’un projecte democràtic inclusiu en el marc de la transició.

El Congrés de Cultura Catalana va comptar amb 12.800 congressistes inscrits a més d’altres milers de participants al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Bernat Picornell ha exposat davant de la comissió de Cultura del Senat  com El Congrés de la Cultura Catalana va ser un gran marc de debat democràtic desenvolupat entre 1975 i 1977 i dirigit a l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Fa 40 anys aquest projecte inclusiu va prendre forma a través de la complicitat entre acadèmics, entitats i ciutadans, amb un desplegament d’activitats que va servir als pobles i ciutats del país per omplir el carrer de reivindicació, cultura i participació.

Vídeo defensa de la moció

Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull.

El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVIIè Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística.

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull  ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà).

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.

Jon Landaburu

Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.

És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.

Entre les seves publicacions es poden destacar les obres següents:  La langue des Andoke (1979), Tradiciones de la gente del Hacha, Mitología de los indios andoques del Amazonas (1984 en col·laboració), diversos quaderns pedagògics en llengua andoque (1992-94), Estructuras sintácticas de la predicación: lenguas amerindias de Colombia (1995, editor i autor), Faits de Langue (2003, coautor i coeditor), L’énonciation médiatisée II. Le traitement épistémologique de l’information: illustrations amérindiennes et caucasiennes (2007, coautor i coeditor); Documentos sobre lenguas aborígenes de Colombia del archivo de Paul Rivet (1996-1999, editor dels quatre volums).

Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era posar en marxa polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia (65 ameríndies, dues criolles i el romaní). Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada el gener del 2009. Ha estat també coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.

En reconeixement al treball realitzat, va rebre l’any 2012 el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.

Jurat

Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

Simposi d’Història del Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat

QUAN

29 i 30 de juny

ON

Seu de l’Institut d’Estudis Catalans (C/del Carme, 47, Barcelona)

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Cal inscriure’s a través del formulari d’inscripció

 

Aquest Simposi vol reunir persones de l’àmbit acadèmic que puguin tar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del Congrés de Cultura Catalana) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

 

Programa:

Dijous 29 de juny:
  •  19.oo h. Inauguració del Simposi a càrrec de Joandomènech Ros, President de l’IEC, de Miquel Strubell, President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de Jaume Ribera, President de la Fundació Antigues Caixes Catalanes.
  • 19.15 h. Conferència inaugural a càrrec de Ramon Folch.

En acabar es servirà una copa de cava.

Divendres 30 de juny:

9.00 h – 10.30 h. 1a Sessió: Els límits de la Transició als Països Catalans. 

  • Ponents: Sebastià Serra, Jordi Casassas, Ferran Archilés.
  • Modera: Jaume Claret.

10.30 h – 12.00 h. 2a Sessió: El Congrés de Cultura Catalana, el debat des del territori. 

  • Ponents: Mercè Picornell, Gustau Muñoz, Lluís Duran.
  • Modera: Giovanni Cattini.

12.00 h – 12.30 h. Pausa- cafè. 

12.30 h – 13.30 h. Comunicacions:

Introdueix: Ivan Serrano.

  • David Paloma. La concreció de la llengua estàndard: algunes observacions sobre l’herència del Congrés.
  • Francesc Marco. L’herència personal del Congrés de Cultura Catalana: perfils i trajectòries.
  • Martí Serra. L’actualitat de la qüestió territorial en el Congrés de Cultura Catalana.
  • Sarah Jumel. La lluita per la democratització en el marc del Congrés de Cultura Catalana. 

13.30 h – 15.00 h. Dinar.

15.00 h – 16.30 h. 3a Sessió: Els continguts del Congrés de Cultura Catalana i la seva vigència.

Ponents:

  • Isidor Marí: Llengua i Cultura.
  • Josep M. Carreras: Economia i Territori.
  • Imma Tubella: Educació i Recerca.
  • Enric Pujol: Institucions.

Modera: Montserrat Tresserra.

16.30 h – 16.50 h. Pausa – cafè.

17.00 h – 18.30 h. 4a Sessió: Els congressistes dins del Congrés.

Ponents:

  • Agustí Colomines. El Congrés de la Joventut Catalana.
  • Pere Manzanares. El Congrés des de Catalunya Nord.
  • Ramon Espasa. L’àmbit de treball d’Estructura Sanitària.
  • Anna Balletbò. El Congrés i la premsa.

Modera: Agustí Alcoberro.

18.30 h. Cloenda i relatoria final a càrrec de Marta Rovira i Martínez.

 

Seguir llegint

Lliurament del XXXIIè Premi Ferran Soldevila

 

L’acte de lliurament del Premi Ferran Soldevila va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona.

Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va fer entrega del guardó del XXXIIè Premi Ferran Soldevila a Antoni Simó Tarrés per l’obra  Llengua i política a la Catalunya del segle XVII, Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) , publicada per l’editorial Afers i guardonada per l’enfocament original de l’estudi sobre les relacions entre llengua, poder i nació a la Catalunya del segle XVII, que s’insereix en la seva recerca sobre la formació de les identitats nacionals i les institucions polítiques a l’edat moderna.

 

Així mateix es va fer una menció especial per l’obra  La gran destrucció. Els danys de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1957) d’Oriol Dueñas Iturbe publicada per Pagès editors. En aquest cas el jurat va destacar l’enfocament de la temàtica, en el marc més ampli de la Guerra Civil i de la postguerra a Catalunya, i el nombre i la qualitat de la informació aportada.

 

Premi d’Honor Extraordinari Ferran Soldevila  2017

En aquesta edició,el jurat va decidí entregar un Premi d’Honor Extraordinari Ferran Soldevila  a títol pòstum, per a la doctora en història medieval la Sra. Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d’agost de 1940 – 4 de març de 2017), per la seva contribució significativa a la historiografia dels Països Catalans, en l’àmbit de la història medieval.

 

JURAT

Ivan Serrano, Agustí Alcoberro ,  Teresa Abelló , Queralt Solé , Eva Serra , Antoni Furió, Quim Torra  i Eudald Carbonell.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Antoni Simon Tarrés (Girona 1956). Actualment és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves línies de recerca esmentem la demografia històrica; l’estudi i edició de memòries i diaris personals; l’estudi de les relacions i l’articulació de Catalunya amb la monarquia hispànica, la Guerra dels Segadors i el pensament polític de l’època moderna. De les publicacions dels darrers anys destaquem: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Premi “Prat de la Riba” de l’IEC; Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol  (2005); Pau Claris, líder d’una classe revolucionaria (2008), premi “Serra d’Or” de recerca en humanitats; Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l’època de la raó d’estat (2016). També va dirigir el Diccionari d’Historiografia catalana (2003) i és el responsable científic del portal www.memoriapersonal.eu