Trobada de territoris de parla catalana i 50 anys de la Flama del Canigó

La Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Ajuntament de Manlleu col·laboren en l’organització de les JORNADES DE DEBAT “LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA ALS PAÏSOS CATALANS”, amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de la flama del Canigó a Manlleu  i dels 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

Durant els dies 7 i 8 de juliol, Manlleu acollirà la celebració de les jornades de debat  “La situació de la llengua catalana als Països Catalans”, jornades que programen un seguit de taules rodones i activitats complementàries.

La trobada també coincidirà amb la 3a edició de la mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional. Aquest any, es traslladarà a la plaça de Dalt Vila, amb l’objectiu d’apropar-la a l’espai on es faran els actes commemoratius dels 50 anys de la Flama i les Jornades del Congrés  (Pl. Dalt Vila i Jardins de Can Puget).

PROGRAMA
Divendres 7 de juliol de 2017

20.30 h: Acte inaugural i conferència: 50 anys de la Flama del Canigó, a càrrec de Toni Ayala, defensor d’aquesta tradició catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

22 h: Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

Plaça de Dalt Vila

 

Dissabte 8 de juliol de 2017

10.30 h: Taula rodona “L’ensenyament del català als territoris de parla catalana”. Entitats participants: Escola Valenciana, La Bressola, entitat de les Illes Balears. Moderador: Joan Badia i Pujol, catedràtic de Llengua i Literatura catalana d’ensenyament secundari.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

11.45 h: Lectura del poema Canigó de Jacint Verdaguer, a càrrec de l’actor Lluís Soler. 

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.30 h: Pausa-vermut.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

12.45 h: Taula rodona “La situació social de la llengua catalana”. Hi participaran: Avel·lí Flors (País Valencià), Alà Baylac (Catalunya Nord), Joan Melià (Illes Balears), Joaquim Torres (Catalunya Cantral) . Moderadora: Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

17 a-20 h: 3a Mostra d’entitats d’arrel tradicional, tallers, llibres i gastronomia. Tallers participatius, espectacles, exhibicions.

Plaça de Dalt Vila

16.30 h: Taula rodona “L’impuls del català. Polítiques lingüístiques futures per a la supervivència i enfortiment de la llengua”. Amb la participació de: Esther Franquesa, Mariví Mengual, Joan Elies Adell. Moderador: Miquel Strubell i Trueta, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

18 h: Taula rodona “Escriptors catalans, prescriptors de la llengua als diferents territoris de parla catalana”. Hi participaran: Lluís Solà, Francesc Serés, Joan Elies Adell, Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló. Moderadora: Laura Borràs i Castanyer, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sala d’exposicions de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

20 h: Concert de cloenda amb Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens: Faré Vacances (clàssics de l’Ovidi Montllor i clàssics del Feliu Ventura a ritme de rocksteady, reggae i ska).

Plaça de Dalt Vila

21.30 h: Sopar de cloenda “50 anys de la Flama”.

Jardins de Can Puget. Baixada de la Fidela, 1-3

La Comissió de Cultura del Senat se suma a la celebració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana

El Senat d’Espanya ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris una moció per al suport a la commemoració del 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana, recollint així l’esperit d’aquest Congrés que va reunir moltes sensibilitats polítiques i una representació molt important de la societat civil catalana. La moció ha estat presentada pel senador Bernat Picornell del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana  promou durant tot l’any 2017 una commemoració , a la que ara s’ha sumat el Senat Espanyol, per difondre aquest Congrés que va significar l’expressió de la voluntat popular per articular una comunitat lingüística i cultural sobre la base d’un projecte democràtic inclusiu en el marc de la transició.

El Congrés de Cultura Catalana va comptar amb 12.800 congressistes inscrits a més d’altres milers de participants al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Bernat Picornell ha exposat davant de la comissió de Cultura del Senat  com El Congrés de la Cultura Catalana va ser un gran marc de debat democràtic desenvolupat entre 1975 i 1977 i dirigit a l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Fa 40 anys aquest projecte inclusiu va prendre forma a través de la complicitat entre acadèmics, entitats i ciutadans, amb un desplegament d’activitats que va servir als pobles i ciutats del país per omplir el carrer de reivindicació, cultura i participació.

Vídeo defensa de la moció

Signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Antigues Caixes Catalanes i la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Amb la signatura d’aquest conveni es formalitza la col·laboració per a la organització de les activitats de la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana.

El gerent de la Fundació Antigues Caixes, Jaume Ribera i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell  han signat aquest matí el conveni per dur a terme aquest projecte commemoratiu, que promou el coneixement d’una part del nostre patrimoni històric entre la població de totes les edats, a partir de la creació de recursos culturals innovadors i creatius.

Amb aquest objectiu, durant el 2017,  iniciarem la digitalització del l’arxiu del Congrés; una part d’aquests continguts,  juntament amb el material que els participants del Congrés ens facin arribar gràcies a la campanya “Jo hi vaig participar ” passarà a formar part de la exposició virtual: www.congresdeculturacatalna.cat

El Congrés de Cultura Catalana va tenir també un component territorial molt important això es reflectirà, dins de la  commemoració, en l’organització d’ actes, com xerrades i taules rodones, que impliquin als municipis i les persones vinculades al Congrés en l’àmbit local. Avui tindrà lloc l’acte inaugural d’aquests esdeveniments amb la Trobada d’Entitats del Congrés al Col·legi d’Advocats de Catalunya.

La commemoració del Congrés de Cultura Catalana compta amb la implicació i el patrocini de la Fundació Antigues Caixes i BBVA CX, així com de diversos ajuntaments i entitats. www.congresculturacatalana.cat

 

Informe sobre la situació política i la vulneració de drets fonamentals a Catalunya

Des de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, hem participat en la redacció d’un informe sobre la situació política i la vulneració de drets fonamentals a Catalunya. El document té com a objectiu explicar amb profunditat, a organitzacions de drets humans de la resta del món,  el moment polític actual al nostre país i les violacions de drets fonamentals que, a parer de les entitats signants, es comenten contra el procés democràtic i pacífic cap a la independència de Catalunya.

Les tretze entitats coautores han posat el text, presentat en un acte obert a l’Espai VilaWeb, a disposició de les institucions catalanes perquè el facin servir de la manera que considerin oportú.

Les entitats signants són:

  1. Fundació Catalunya. Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans
  2. Fundació Congrés de Cultura Catalana
  3. Fundació Societat i Cultura
  4. Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
  5. Associació Independentista Sobirania i Justícia
  6. Assemblea Nacional Catalana
  7. Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)
  8. Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)
  9. Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
  10. ICEC, International Commission of European Citizens (Comissió Internacional de Ciutadans Europeus)
  11. El Centre Català del PEN Club Associació d’Escriptors (PEN Català)
  12. DRETS
  13. Comissió de la Dignitat

Aquest són el set apartats de l’informe que us podeu descarregar Aquí:

Tradició institucional de Catalunya, Reconeixement de Catalunya com a nació, L’estatut de 2006 i la sentència de 2010, Rebuig popular a la sentència, Resposta de les institucions catalanes a la demanda popular, i persecució judicial de l’estat, Violacions per l’estat espanyol dels drets del Parlament de Catalunya i els seus membres, i Judicialització d’un contenciós

Trencar el silenci per donar espai a la memòria

cxvr8mkwgaefhdyA la presó Model s’han reunit un centenar de persones, en un acte organitzat per Òmnium, per retre homenatge a les persones que han estat víctimes del Franquisme. Empresonades, executades, perseguides per expressar-se amb llibertat o per no obeir el deure de silenci que va imposar la dictadura. La Fundació Congrés de Cultura Catalana hi ha volgut ser present, perquè el Congrés va ser un espai per trencar aquell silenci.

Aquest ritual del record ens ha emocionat i ens ha fet sentir la injustícia que encara recau sobre les víctimes no reparades de la dictadura. Ens hem dit que és una injustícia que encara avui el Franquisme no hagi estat condemnat com a règim dictatorial, i anul·lats els seus judicis, com el que va portar el President de la Generalitat, Lluís Companys, a ser afusellat.

Tan de bo poguéssim fer un ritual com aquest arreu del país, a totes les localitats, per escoltar aquests testimonis que avui poden trencar el silenci. Tan de bo. Però és massa tard per a les mateixes víctimes i els seus familiars. Massa tard. Igualment, caldrà pensar en algun tipus de ritual per convertir el 20N en un dia de memòria. Anem-hi pensant.

Marta Rovira, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

 

L’Associació Catalana de Municipis i la Fundació signen un conveni de col·laboració

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell, han signat un conveni per a fomentar la participació dels ajuntaments catalans en els actes de commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana.

2

Tot i que alguns ajuntaments ja s’han sumat a la commemoració (Vic, Cerdanyola del Vallès), organitzant activitats pròpies i en col·laboració amb la Fundació, el conveni entre les dues entitats ha de servir per impulsar aquesta col·laboració entre la Fundació i els Ajuntaments catalans en el marc de la commemoració.

Entre els acords adoptats en destaca que l’ACM donarà suport en l’organització de diferents actes i enviarà una carta de la Fundació a tots els ajuntaments associats, per tal d’informar d’aquesta possibilitat de col·laborar i implicar-se en la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana.

El conveni tindrà una vigència d’un any.

Font: ACM