40 anys del Congrés de Cultura Catalana a L’Hospitalet

Dia: 19 de setembre

Hora: 19:30h

Lloc: MUSEU DE L’HOSPITALET, EDIFICI L’HARMONIA (Plaça Josep Boronat i Balauer, 6)

Conferència anual. Moviment obrer i Congrés de Cultura Catalana

Presentació de l’acte:

– David Quirós
– Miquel Strubell

Presentador i moderador

– Antoni Bassas

Ponents

– Ignasi Riera, politic i escriptor
– Carles Santacana, historiador
– Carles Vallejo, sindicalista i membre de la comissió ex-presos polítics del franquisme

 

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. Us hi esperem!

40 anys del Congrés de Cultura Catalana a Granollers

Dia:18 de setembre

Hora: 17:00h

Lloc: CAN JONCH – CENTRE DE CULTURA DE LA PAU (Carrer del Rec, 19)

Les tertúlies de l’Arxiu amb motiu del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana

TERTULIANS

 Miquel Strubell

President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Salvador Estany

Congressita en l’àmbit de Llengua

Ricard Saurí

Congressista en l’àmbit de Música

 

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. Us hi esperem !

Camí del referèndum de l’1-O 1/09/2017 – 1/10/2017

Iniciem el mes previ al referèndum enunciat per al pròxim 1 d’octubre. Catalunya es juga el seu futur en aquest gest polític que suma ambició i risc. És una acció que sorgeix d’un ampli suport social, demostrat de forma reiterada en les mobilitzacions al carrer i recolzada per la majoria al Parlament de Catalunya. Davant d’aquest clam la reacció de l’Estat ha estat purament repressiva, sense cap proposta que busqui apaivagar la protesta a Catalunya. Sí, aquest és un moviment social de protesta atípic, perquè té el lideratge compartit entre les institucions i la societat civil. Però així com s’ha forjat el projecte nacional català al llarg de la història.

Des de la Fundació CCC volem contribuir, com sempre, a pensar el país també en aquest moment clau. Per això iniciem aquest mes un cicle de debats en col·laboració amb l’Associació Catalana de Professionals. Esperem que us interessin i que ens ajudin a aclarir els dubtes que sorgeixen en aquest moment d’il·lusió i d’incertesa.

5 de setembre

I com afectarà el referèndum a la resta de territoris?

Pep Castells (Diputat Parlament Illes Balears, Més per Menorca)

Josep Nadal i Sendra (Diputat a les Corts Valencianes, Compromís)

 

13 de setembre

Quins dubtes planteja el referèndum?

Marta Rovira i Vergés (Secretària General d’ERC, Portaveu Junts pel Si)

Ivan Serrano i Balaguer (Doctor en ciència política)

 

20 de setembre

Com pagarem les factures després de l’1 d’octubre?

Pere Aragonès (Secretari general d’Economia)

Natàlia Mas Guix (Directora General d’Anàlisi Econòmica)

 

27 de setembre

Com es veu l’esquerra nacional de cara al futur?

Ponents per acabar de confirmar

 

* HORA:  20:00 h  (Alerta!)

LLOC:  HOTEL CATALONIA PASSEIG DE GRÀCIA 

PREU:   25€ 

PER A INSCRIURE’S: envieu correu a acp@acp.cat (fins dilluns 04 de setembre). Se us confirmarà la plaça.    

Debat sobre el Congrés a Can Alcover

 

El dia 19 de juliol va tenir lloc a Can Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear a Palma, un debat sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana. Hi van participar Jaume Mateu, president de l’OCB, Miquel Strubell, president de la Fundació CCC, Toni Serra, membre del secretariat del Congrés aleshores, Biel Mesquida, que va ser també membre del comitè executiu i enllaç entre Barcelona i Mallorca durant el Congrés. Vicenç Mata va mostrar les noranta fotografies que guarda del Congrés i Marta Rovira va moderar el debat.

Mallorca és una illa, però oberta a la mar. El corrent del Congrés, que venia de Barcelona, hi prengué amb força fa 40 anys per a recollir el batec de la gent que venia de la lluita antifranquista i dels moviments culturals dels seixanta. La societat mallorquina volia cultura i volia democràcia, tal com va explicar Biel Mesquida. El Congrés de Cultura Catalana va servir per posar la cultura al mig de tot i va suposar una autèntica renaixença cultural. Els espectacles de circ, de teatre, la cançó, les tradicions, les campanyes per la llengua van ocupar places a Palma i a tots els pobles.

La campanya per l’oficialitat es va dividir a Mallorca entre el sector que defensava la cooficialitat i el sector que defensava l’oficialitat única del català. En tot cas, just en acabar-se la dictadura i quan encara no s’havia definit el nou sistema polític, el fet de reivindicar l’oficialitat de la llengua i de normalitzar-la a l’espai públic com a llengua de cultura, va representar un revulsiu fonamental en la societat mallorquina.

Mentre mostrava les seves fotografies del Congrés, on podíem reconèixer Isidor Marí o Eliseu Climent, entre d’altres, Vicenç Mata va explicar que es van aplegar unes 6.000 persones a la Plaça Major de Palma en l’acte d’inauguració el 27 de juny de 1976. Toni Serra va confirmar la força amb què el Congrés va prendre entre la gent, fins al punt que hi hagueren prop de 800 persones treballant voluntàriament del Congrés al llarg dels dos anys.

 

L’encontre d’escriptors i el debat final de l’àmbit de producció literària va ser un de les activitats més rellevants, segons Toni Serra, culminada pel “viatge fantàstic” que va portar un grup de més de cent escriptors i escriptores a travessar tota l’illa, de Palma a Son Cervera.

D’altra banda, la sessió va tenir un debat ben viu al voltant de la situació actual de la cultura a Mallorca, provocat per la vehemència de Biel Mesquida en reclamar un nou lloc central per a la cultura a la nostra societat. El públic hi va participar de ple.

Entre el públic assistent vam poder comptar amb la presència de la Directora General de Política Lingüística, Marta Fuxà; del regidor de cultura de Palma, Llorenç Crespí i de la directora insultar de Política Lingüística del Consell Insular, Aina Sastre.

Una reivindicació que va quedar clara entre els assistents és que cal recuperar i intensificar les relacions entre els diferents territoris de parla catalana, a la qual cosa intentarem contribuir des de la Fundació CCC.

 

 

40 Anys del Congrés a Mallorca

El Congrés de Cultura Catalana va tenir un component territorial molt important. Durant els anys 1976 i 1977 van participar milers de persones i més de mil cinc-centes entitats que van dur a terme més de 800 actes arreu del territori. Amb l’organització de taules rodones i xerrades, com la que tindrà lloc el proper dia 19 de juliol a les 19:30h a CAN ALCOVER – ESPAI DE CULTURA (C. de Sant Alonso, 24 Palma), volem aconseguir arribar més als “congressistes”, així com a les noves generacions, amb la intenció de donar una altra visió de la Transició política a Catalunya, amb la mobilització de la societat civil com a protagonista d’uns anys en què calia recuperar el país i la cultura.

EL CONGRÉS A MALLORCA

El Congrés va tenir una gran repercussió social a l’illa de Mallorca, així com també una gran representació de mallorquins als diferents òrgans i àmbits del Congrés. Francesc de Borja Moll va ser escollit vicepresident d’Honor com a representant de les Illes Balears dins del Patronat d’Honor del Congrés juntament amb Joan Fuster, Joan Miró,  Pere Ponsich, Joan Martí i Alanis i Jordi Rubió i Balaguer.

Alguns dels representants de Mallorca i participants al Congrés van ser Gregori Mir(Comissió Permanent), Aina Moll (àmbit de Llengua), Sebastià Serra (àmbit d’Història), Bartomeu Barceló (àmbit de Recerca), Llorenç Capellà (Comissió Permanent i Secretariat Cultural), Vicenç Mata (àmbit de Cinema), Damià Pons (àmbit de Literatura), Maria Collado (àmbit d’Educació)…

Mallorca va aplegar una quantitat molt nombrosa d’actes sobre el Congrés, els més significatius són l’homenatge a Gabriel Alomar, la cloenda de l’àmbit de Producció Literària al Santuari de Lluc i els referents als àmbits d’Agricultura i les Institucions que van comptar amb la  col·laboració de diverses entitats culturals i acadèmiques, com ara l’Obra Cultural Balear, Estudi General Lul·lià, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Mallorca, la Societat Arqueològica Lul·liana i la societat d’Història Natural, entre d’altres. A més, en van poder sorgir de noves com va ser la fundació d’Unió de Pagesos de Mallorca.

PONENTS

A la taula rodona hi intervindran:

  • Jaume Mateu, President de l’Obra Cultural Balear.
  • Miquel Strubell, President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
  • Antoni Serra, membre del Secretariat del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca.
  • Biel Mesquida, membre del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana.

Durant l’acte es projectaran imatges del Congrés a Mallorca fetes pel fotògraf mallorquí i participant del Congrés, Vicenç Matas.

 

 

Lliurament XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera

El premi es va  lliurarà el passat dilluns dia 10 de juny  en un acte al Pati de Columnes de  l’ICAB presidit pel  Conseller de Justícia de la Generalitat, Sr. Carles Mundó.

El jurat del XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera ha guardonat l’obra CODI CIVIL DE CATALUNYA Jurisprudència sistematitzada dels autors Judith Solé (coord.), Esteve Bosch, Mercedes Caso, Francisco M. Echeverría, Mº del Carmen Gete-Alonso, Pedro del Pozo, Cristina Villó  i Dolors Viñas i publicada per l’editorial Tirant lo Blanch de València.

El membres del jurat van decidir atorgar aquesta distinció per la seva capacitat divulgadora del Dret privat de Catalunya, atès que el posa a l’abast de tots els operadors jurídics: advocats, jutges, notaris, etc., gràcies a la relació que conté de les normes del Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència més rellevant dels tribunals sobre les mateixes, mitjançant la tria acurada d’aquelles més essencials

En el trascurs de l’acte,  Josep Joan Pintó i Ruiz, ex-degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, va fer una semblança biogràfica de la figura de Miquel Casals Colldecarrera qui també  va ser degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona des d’on va impulsar el Congrés de Cultura Catalana.

 JURAT

Enguany, el jurat ha estat format per Josep Medina degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Ignasi Puig degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Josep Capdevila tresorer de l’ICAB, Rafael Espino secretari de l’ICAB, Joan Egea censor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Montserrat Casals vicepresidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalan i Enric Casals patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana .

 AUTORS

Judith Solé Resina (coord.), Professora Titular de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Esteve Bosch Capdevila, Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili.

Mercedes Caso Señal, Magistrada Degana dels Jutjats unipersonals de Barcelona.

Francisco M. Echeverría Summers, Doctor en Dret i advocat.

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera, Catedràtica de Dret Privat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pedro del Pozo Carrasco, Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili.

Cristina Villó Travé, Investigadora post doctoral de la Universitat Rovira i Virgili.

Dolors Viñas Mestre, Magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona.