Convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera

Us informem que la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera d’ Estudis Jurídics  per a treballs publicats sobre el dret privat propi dels Països Catalans  durant el període 2015-2016.

El Premi MIQUEL CASALS COLLDECARRERA distingirà un treball publicat en l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans, sigui sobre dret privat emanat dels seus òrgans legislatius, o bé sobre dret privat històric.

Podeu consultar les bases de la convocatòria fent clic aquí

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Més informació

 

Acte de presentació dels projectes que es duran a terme per commemorar el 40è Aniversari de la Cloenda del Congrés de Cultura Catalana

La presentació ha tingut lloc al Pati de Columnes de l’ICAB , un escenari amb un significat molt especial, ja que va ser la junta de govern de l’Il·lustres Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona, presidida per Miquel Casals Colldecarrera, la que, en 1975, va aprovar la iniciativa d’organitzar un Congrés que servís per defensar la llengua, la cultura i la identitat en el marc de la transició a la democràcia.

Amb l’assistència del conseller de Cultura Santi Vila, el president de la Fundació Miquel Strubell i la directora Marta Rovira han presentat les activitats,  pensades per reivindicar i donar a conèixer el Congrés com a part del patrimoni civil  i de la memòria col·lectiva dels Països Catalans.

Podeu consultar totes les activitats presentades al web del 40è Aniversari del Congrés congresculturacatalana.cat

Al finalitzar l’acte, l’actriu Montserrat Carulla i l’escriptor Sebastià Portell han fet la lectura del Manifest de la Cultura Catalana amb el que va concloure el Congrés el 27 de novembre de 1977 i que les entitats volen reivindicar com a referent vigent en l’actualitat.

Signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Antigues Caixes Catalanes i la Fundació Congrés de Cultura Catalana

Amb la signatura d’aquest conveni es formalitza la col·laboració per a la organització de les activitats de la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana.

El gerent de la Fundació Antigues Caixes, Jaume Ribera i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell  han signat aquest matí el conveni per dur a terme aquest projecte commemoratiu, que promou el coneixement d’una part del nostre patrimoni històric entre la població de totes les edats, a partir de la creació de recursos culturals innovadors i creatius.

Amb aquest objectiu, durant el 2017,  iniciarem la digitalització del l’arxiu del Congrés; una part d’aquests continguts,  juntament amb el material que els participants del Congrés ens facin arribar gràcies a la campanya “Jo hi vaig participar ” passarà a formar part de la exposició virtual: www.congresdeculturacatalna.cat

El Congrés de Cultura Catalana va tenir també un component territorial molt important això es reflectirà, dins de la  commemoració, en l’organització d’ actes, com xerrades i taules rodones, que impliquin als municipis i les persones vinculades al Congrés en l’àmbit local. Avui tindrà lloc l’acte inaugural d’aquests esdeveniments amb la Trobada d’Entitats del Congrés al Col·legi d’Advocats de Catalunya.

La commemoració del Congrés de Cultura Catalana compta amb la implicació i el patrocini de la Fundació Antigues Caixes i BBVA CX, així com de diversos ajuntaments i entitats. www.congresculturacatalana.cat

 

Informe sobre la situació política i la vulneració de drets fonamentals a Catalunya

Des de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, hem participat en la redacció d’un informe sobre la situació política i la vulneració de drets fonamentals a Catalunya. El document té com a objectiu explicar amb profunditat, a organitzacions de drets humans de la resta del món,  el moment polític actual al nostre país i les violacions de drets fonamentals que, a parer de les entitats signants, es comenten contra el procés democràtic i pacífic cap a la independència de Catalunya.

Les tretze entitats coautores han posat el text, presentat en un acte obert a l’Espai VilaWeb, a disposició de les institucions catalanes perquè el facin servir de la manera que considerin oportú.

Les entitats signants són:

  1. Fundació Catalunya. Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans
  2. Fundació Congrés de Cultura Catalana
  3. Fundació Societat i Cultura
  4. Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
  5. Associació Independentista Sobirania i Justícia
  6. Assemblea Nacional Catalana
  7. Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)
  8. Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)
  9. Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
  10. ICEC, International Commission of European Citizens (Comissió Internacional de Ciutadans Europeus)
  11. El Centre Català del PEN Club Associació d’Escriptors (PEN Català)
  12. DRETS
  13. Comissió de la Dignitat

Aquest són el set apartats de l’informe que us podeu descarregar Aquí:

Tradició institucional de Catalunya, Reconeixement de Catalunya com a nació, L’estatut de 2006 i la sentència de 2010, Rebuig popular a la sentència, Resposta de les institucions catalanes a la demanda popular, i persecució judicial de l’estat, Violacions per l’estat espanyol dels drets del Parlament de Catalunya i els seus membres, i Judicialització d’un contenciós

“El Congrés fou una oportunitat feliç de treure la pols a les aspiracions dels catalans…”


img_2389
Diu Simone Weil que «allà on hi ha veritablement una vida cívica, cadascú se sent personalment propietari dels monuments públics, dels jardins, de la magnificiència desplegada en les cerimònies, i el luxe que quasi tots els éssers humans desitgen es concedeix així fins i tot als més pobres. Però no és tan sols l’Estat que ha de proporcionar aquesta satisfacció, és tota mena de col·lectivitat.» (L’arrelament, 2016. Edicions 1984). La memòria és una força d’apropiació simbòlica del passat. Commemorar vol dir recordar en comú, fer-ho compartint el record amb la comunitat a la qual es pertany.

El Congrés de Cultura Catalana és un precedent que il·lustra perfectament com la societat civil catalana s’ha mobilitzat per aconseguir fites importants per a la comunitat: la llengua, la cultura i les bases del que avui s’anomenen «estructures d’estat» (sanitat, educació, economia, recerca, ordenació del territori, etc.) van ser plantejades aleshores, en un marc en què es trobaren les màximes autoritats intel·lectuals amb les associacions i la ciutadania.

El Congrés fou una oportunitat feliç de treure la pols a les aspiracions dels catalans, després de quaranta anys de dictadura. El seu record, però, ha quedat esllanguit en el marc d’una memòria de la Transició que ha basculat entre el relat provinent de Madrid i el que provenia d’un procés de selecció que ha fet que determinats actors (sobretot líders i partits polítics) copessin tot el protagonisme, en detriment d’una societat civil que sovint ha portat la iniciativa reivindicativa del catalanisme molt més enllà.

L’apropiació de la història per part de la ciutadania és una necessitat, a més d’un deure. Sentir-se part d’un col·lectiu implica compartir-ne el passat, o més ben dit el relat del passat. Un relat que cal que sigui honest amb les pròpies febleses, però que també serveixi per a reconèixer els mèrits de qui ha posat una pedra per a construir el futur en comú. El Congrés de Cultura Catalana va consistir, precisament, en posar moltes pedres, per part de molta gent. Més de 12.000 congressistes, 25 àmbits de debat, 5 campanyes cíviques, manifestos per la llengua i la cultura arreu dels Països Catalans. Una gran capacitat d’organització, de mobilització i de construcció de referents per al futur. Quaranta anys després el balanç és clarament desigual: algunes fites s’han superat àmpliament, d’altres han patit entrebancs.

Però més que de fer balanç, és hora de fer memòria, de difondre la història del Congrés entre les generacions més joves, d’atorgar a la ciutadania el dret d’apropiar-se del relat sobre el passat per entendre qui som, d’on vénen les nostres aspiracions nacionals, com hem aconseguit el que tenim i perquè necessitem noves fites. Com deia Muriel Casals en l’entrevista que li vam fer sobre el Congrés, «som un país que ha madurat i estem en condicions de mostrar-nos al món com capaços de fer la nostra aportació al concert internacional amb la nostra pròpia veu».

Així doncs, en motiu dels 40 anys del Congrés (que es va inaugurar el desembre de 1976 i es va clausurar el desembre de 1977) la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha creat un web on tothom que ho desitgi podrà trobar tota la informació sobre el Congrés. Tota la que s’ha pogut recollir fins ara, ja que està pensat que el web es vagi nodrint de les aportacions que hi facin les persones que van participar al Congrés, que van ser moltes més de les 12.000 que s’hi varen inscriure, així com les entitats i els ajuntaments que hi van donar suport. Us convidem a entrar-hi i a fer-hi aportacions.

 

Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació

Trencar el silenci per donar espai a la memòria

cxvr8mkwgaefhdyA la presó Model s’han reunit un centenar de persones, en un acte organitzat per Òmnium, per retre homenatge a les persones que han estat víctimes del Franquisme. Empresonades, executades, perseguides per expressar-se amb llibertat o per no obeir el deure de silenci que va imposar la dictadura. La Fundació Congrés de Cultura Catalana hi ha volgut ser present, perquè el Congrés va ser un espai per trencar aquell silenci.

Aquest ritual del record ens ha emocionat i ens ha fet sentir la injustícia que encara recau sobre les víctimes no reparades de la dictadura. Ens hem dit que és una injustícia que encara avui el Franquisme no hagi estat condemnat com a règim dictatorial, i anul·lats els seus judicis, com el que va portar el President de la Generalitat, Lluís Companys, a ser afusellat.

Tan de bo poguéssim fer un ritual com aquest arreu del país, a totes les localitats, per escoltar aquests testimonis que avui poden trencar el silenci. Tan de bo. Però és massa tard per a les mateixes víctimes i els seus familiars. Massa tard. Igualment, caldrà pensar en algun tipus de ritual per convertir el 20N en un dia de memòria. Anem-hi pensant.

Marta Rovira, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana