Antoni Simon Tarrés guardonat amb el XXXIIè Premi Ferran Soldevila

 

 

El jurat del XXXIIè Premi Ferran Soldevila ha guardonat l’obra Llengua i política a la Catalunya del segle XVII, Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) d’Antoni Simon Tarrés, publicada per l’editorial Afers, per l’enfocament original de l’estudi sobre les relacions entre llengua, poder i nació a la Catalunya del segle XVII, que s’insereix en la seva recerca sobre la formació de les identitats nacionals i les institucions polítiques a l’edat moderna.

 

 Així mateix el jurat ha decidit fer una menció especial per l’obra  La gran destrucció. Els danys de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1957) d’Oriol Dueñas Iturbe publicada per Pagès editors. En aquest cas el jurat ha destacat l’enfocament de la temàtica, en el marc més ampli de la Guerra Civil i de la postguerra a Catalunya, i el nombre i la qualitat de la informació aportada.

 

JURAT

El jurat  d’aqueta edició ha estat integrat per Ivan Serrano, Agustí Alcoberro ,  Teresa Abelló , Queralt Solé , Eva Serra , Antoni Furió, Quim Torra  i Eudald Carbonell.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Antoni Simon Tarrés (Girona 1956). Actualment és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves línies de recerca esmentem la demografia històrica; l’estudi i edició de memòries i diaris personals; l’estudi de les relacions i l’articulació de Catalunya amb la monarquia hispànica, la Guerra dels Segadors i el pensament polític de l’època moderna. De les publicacions dels darrers anys destaquem: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Premi “Prat de la Riba” de l’IEC; Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol  (2005); Pau Claris, líder d’una classe revolucionaria (2008), premi “Serra d’Or” de recerca en humanitats; Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l’època de la raó d’estat (2016). També va dirigir el Diccionari d’Historiografia catalana (2003) i és el responsable científic del portal www.memoriapersonal.eu.

El premi consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa de l’escultor  Ernest Altés  i una dotació econòmica de 2.000 € .

La Fundació s’adhereix al Pacte Nacional pel Referèndum

Al Comitè Executiu de la nostra Fundació no ens ha costat gens decidir la nostra adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. Ja ens havíem adherit abans al Pacte Nacional pel Dret a Decidir que, el 23 de desembre de 2016, en una reunió al Parlament de Catalunya i amb un amplíssim consens de les seves entitats promotores, van impulsar el Pacte Nacional pel Referèndum com a continuador del primer.

Catalunya -part d’una nació cultural més àmplia, no ho oblidem mai!- acumula una tradició d’arribar a grans acords transversals. Entre ells, el Pacte Nacional per a l’Educació (2006), el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (2008), o el Pacte Nacional per a la Immigració (2008). I n’hi ha d’altres en vies d’elaboració: Transició Energètica, Indústria, Activitat Física i Esport…

Però dos Pactes Nacionals planen per damunt de tots ells: el del Dret a Decidir, i el del Referèndum. El segon és la vertebració pràctica per exercir el dret a decidir.

No se’ns escapa que l’Estat s’ha oposat, amb amenaces i, després, querelles criminals, fins i tot a un “procés de participació ciutadana” perfectament emmarcat en un article d’una llei orgànica espanyola: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. A més, el que pensa l’Estat de la ratificació per referèndum oficials de lleis orgàniques espanyoles de rang constitucional és notori: l’opinió de deu o onze magistrats preval per sobre de la voluntat de diversos Parlaments i diversos milions de ciutadans.

Per tant, estem a favor d’un referèndum vinculant, que s’organitzarà en un marc legal regulat pel nostre Parlament i se celebrarà d’acord amb el Codi de Bones Pràctiques sobre els Referèndums de la Comissió de Venècia.

A més, si la disjuntiva a dilucidar és entre la llibertat d’un poble mil·lenari o el seu sotmetiment a un poder que massa sovint posa en greu risc la continuada supervivència d’aquest poble, negant-li els instruments que qualsevol Estat té al seu abast per poder integrar la població immigrada, per crear llocs de treballs per als seus propis ciutadans, per poder competir en una economia mundialitzada, i per canalitzar i estimular la seva creativitat cultural, la posició de la nostra Fundació és inequívoca.

Conferències sobre el Congrés a Eivissa i Formentera

Dins el marc dels actes de la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana organitzem diverses conferències sobre el Congrés arreu del territori dels Països Catalans.

Les primeres conferències que durem a terme són les que es realitzaran a Eivissa i Formentera, titulades: “40 anys del Congrés a Eivissa” i “40 anys del Congrés a Formentera”, respectivament; per tal de commemorar i donar a conèixer la història del Congrés de Cultura Catalana a les Illes Pitiüses, explicada pels propis protagonistes.

Eivissa

Divendres 19 de maig de 2017 a les 19:30h a la seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs, Via Púnica, 29. 07800, Eivissa.

Conferenciants:
  • Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
  • Felip Cirer, historiador de l’Institut d’Estudis Eivissencs
  • Enric Ribes, coordinador del Congrés de Cultura Catalana a Eivisa

 

Formentera

Dissabte 20 de maig de 2017 a les 20:30h a la Sala de Cultura. C/ Pius Tur Mayans, 14. 07860, Sant Francesc , Formentera.

Conferenciants:
  • Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
  • Esperança Marí, fundadora de l’Obra Cultural Balear a Formentera
  • Vicent Serra, membre de l’Obre Cultural Balear a Formentera

 

Les conferències han estat organitzades juntament amb l’Institut d’Estudis Eivissencs i l’Obra Cultural Balear de Formentera.

 

“ Tenim història, tenim futur ”

Frase atribuïda a Vicent Andrés Estellés en visitar l’exposició “La cultura catalana avui”, que es va realitzar a la Fundació Joan Miró en motiu del Congrés de Cultura Catalana. En veure les Les homilies d’Organyà, que s’exposaven per primer vegada, V. Andrés Estellés va exclamar: “tenim història, tenim futur”.

El Congrés de Cultura Catalana va servir per imaginar un país, per traçar les estructures de país i les institucions que necessitàvem i per generar un nou futur per a la cultura catalana. 40 anys després continuem lluitant per decidir el nostre futur com a poble.

 


El Congrés de Cultura Catalana va tenir la seva samarreta que van portar milers de ciutadans en les activitats del Congrés en les quals participaven.


 

40 anys desprès hem pensat en un nou format dissenyat per Jordi Calvís

Comprant aquesta samarreta participes en la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana i amb el seu missatge reivindiques el nostre futur com a poble.

 

POTS ACONSEGUIR LA TEVA SAMARRETA  A  LA BOTIGA ONLINE DE VilaWeb

 

Punts de venda:

lA BOTIGA VILAWEB Barcelona

LLIBRERIA INDEX Vilassar de Mar

 

 

Convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera

Us informem que la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha convocat el XIIè Premi Miquel Casals Colldecarrera d’ Estudis Jurídics  per a treballs publicats sobre el dret privat propi dels Països Catalans  durant el període 2015-2016.

El Premi MIQUEL CASALS COLLDECARRERA distingirà un treball publicat en l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans, sigui sobre dret privat emanat dels seus òrgans legislatius, o bé sobre dret privat històric.

Podeu consultar les bases de la convocatòria fent clic aquí

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Més informació

 

Acte de presentació dels projectes que es duran a terme per commemorar el 40è Aniversari de la Cloenda del Congrés de Cultura Catalana

La presentació ha tingut lloc al Pati de Columnes de l’ICAB , un escenari amb un significat molt especial, ja que va ser la junta de govern de l’Il·lustres Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona, presidida per Miquel Casals Colldecarrera, la que, en 1975, va aprovar la iniciativa d’organitzar un Congrés que servís per defensar la llengua, la cultura i la identitat en el marc de la transició a la democràcia.

Amb l’assistència del conseller de Cultura Santi Vila, el president de la Fundació Miquel Strubell i la directora Marta Rovira han presentat les activitats,  pensades per reivindicar i donar a conèixer el Congrés com a part del patrimoni civil  i de la memòria col·lectiva dels Països Catalans.

Podeu consultar totes les activitats presentades al web del 40è Aniversari del Congrés congresculturacatalana.cat

Al finalitzar l’acte, l’actriu Montserrat Carulla i l’escriptor Sebastià Portell han fet la lectura del Manifest de la Cultura Catalana amb el que va concloure el Congrés el 27 de novembre de 1977 i que les entitats volen reivindicar com a referent vigent en l’actualitat.