Aquest estiu serem a Prada de Conflent

La Universitat Catalana d’Estiu ens ha convidat a participar a la taula  «Països Catalans: mite o realitat?» amb JOAN BECAT (IEC), VÍCTOR LABRADO, FINA SALORD (Institut Menorquí d’Estudis), SEBASTIÀ SERRA (Universitat de les Illes Balears), ANTONI POL (Societat Andorrana de Ciències), ANTONI TORRE (IEC i Obra Cultural de l’Alguer), JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya) i MARTA ROVIRA i MARTÍNEZ (Fundació Congrés de Cultura Catalana).
dia 17 d’agost, a les 5 de la tarda

El mateix dia es projectarà el documental “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana” a les 11 de la nit, a l’amfiteatre

Acte de lliurament del XXXIII Premi Ferran Soldevila

El passat dia 11, vam cloure l’edició d’enguany amb el lliurament del premi a Jordi Casassas per l’obra “La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme”, publicada per l’Editorial Pòrtic al 2017; en un acte celebrat a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Les circumstància de la recent defunció d’ Eva Serra i Puig, membre del jurat, van fer que l’ocasió esdevingués també en un sentit homenatge a   una de les figures més destacades de la historiografia catalana actual. Agustí Alcoberro va pronunciar unes paraules d’admiració, relatant als assistents com Eva Serra va participar en aquest última edició aportant la seva opinió sobre les obres finalistes.

Com a mostra de les paraules pronunciades durant l’homenatge, us deixem en aquest enllaç l’ article “La doble lliçó d’Eva Serra” d’ Agustí Alcoberro.

Una vegada recollit el premi, Jordi Casassas i Joan Safont van establir un diàleg que, amb el títol “El noucentisme i la joventut que imagina la Catalunya del futur”, va deixar constància de la transversalitat del moviment noucentista i del deute que la Catalunya actual té cap a aquest moviment.

Al llarg de l’acte, els assistents van gaudir d’un recital de poesia a càrrec de Nú Miret i David Pradas al piano amb un recull dels millors representants de poesia noucentista: Guerau de Liost, Josep Carner, Clementina Arderiu, Carles Riu i Josep Maria de Sagarra.

Ens posem ja a treballar en la propera edició del Premi, us hi anirem informant.

Amb el suport de:

El professor Christer Laurén rebrà el 28è Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística

 

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Christer Laurén, teòric de la immersió lingüística. El professor Laurén ha contribuït de manera continuada a l’estudi i la implementació de la immersió lingüística, a la promoció de llengües minoritzades com a eines de cohesió social en l’àmbit educatiu, i a la difusió els programes d’immersió lingüística catalans i internacionals. També ha treballat estretament amb dos del principals experts catalans en immersió lingüística, Joaquim Arnau i Josep Maria Artigal.

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira Martínez, Miquel Strubell, Joan Manuel Tresserras i Margalida Pons,  per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Teresa Cabré, Joaquim Torres i Manuel Pérez-Saldanya per part de la Fundació Ramon Llull.

En les darreres edicions els guardonats han estat Jon Landaburu (2017), Kathryn Woolard (2016), Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuseppe Tavani (2004).

Christer Laurén

Christer Laurén va néixer a Hèlsinki l’any 1942 i es va doctorar a l’Abo Academy el 1972. Ha estat degà de la Facultat d’Humanitats de la Universitat de Vaasa  (Finlàndia) en diversos períodes a partir del 1971 i Vicerector del 1990 al 1994 . Actualment és professor de llengua sueca i catedràtic emèrit al Departament de Llengües Escandinaves.

Laurén col·labora des de fa temps en la promoció i difusió internacional dels programes d’immersió lingüística com un instrument eficaç per a l’aprenentatge natural d’una segona llengua ja sigui estrangera.

Va visitar Catalunya a mitjans dels anys vuitanta quan aquí ja s’havien establert sòlidament els  programes d’immersió com a instrument eficaç per a l’adquisició del català per als castellanoparlants. En aquell moment, aquests programes eren força desconeguts a Europa. Laurén va conèixer de prop el model d’escola catalana i com els infants castellanoparlants aprenien el català i es comunicaven d’una manera natural en l’àmbit escolar.

A partir de l’experiència catalana, Laurén va començar a concebre la idea de promocionar a la seva comunitat local programes d’immersió al suec dirigits als fills de famílies parlants de finès. Aquest projecte de seguida va tenir una bona acollida inicial a la seva comunitat i avui dia el segueixen milers d’escolars.

Així, va iniciar una col·laboració amb l’Administració educativa catalana i amb grups de recerca universitaris, en la qual mestres catalans i finesos compartien visites i recursos pedagògics. Tot plegat, va desembocar en l’organització del primer seminari internacional sobre els programes d’immersió lingüística. Aquest seminari va propiciar la creació de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió, dedicat a la difusió, promoció i recerca d’aquests programes amb trobades celebrades a diversos territoris. Al III Congrés Internacional, celebrat l’any 1987, s’hi van presentar propostes sobre aquest model pedagògic que revolucionaria els principis d’ensenyament de les segones llengües tant nacionals (Catalunya, Finlàndia, Estònia, Israel, el Tirol del Sud) com estrangeres (l’anglès a Alemanya i Holanda).  Exemple d’això és com, especialistes finesos i catalans, coordinats per Christer Laurén, han participat en l’assessorament als programes d’immersió a l’alemany dirigits a la comunitat de parla italiana del Tirol del Sud. Ell i el seu grup de recerca finès han assessorat també el desenvolupament de programes d’immersió als països bàltics dirigits sobretot a la comunitat russa establerta en aquests països.

Laurén ha realitzat amb el seu equip un ampli ventall de recerques i publicacions en immersió lingüística, multilingüisme, didàctica i pedagogia de la segona i tercera llengua i ha col·laborat en l’edició de diverses publicacions que recullen polítiques, recerques i bones pràctiques docents.

Christer Laurén és, a més, un investigador de filologia medieval, poeta, narrador i membre d’importants societats de recerca (Royal Skittean Research Society de Suècia, Royal Norwegian Research Society) i fundador de l’International Institute for Terminology Research de Viena. Al 2014 va esdevenir membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha rebut nombrosos guardons: del Ministeri d’Educació de Finlàndia i de la Unió Europea.

Com a autor, Laurén ha publicat unes 350 obres. Entre les seves obres amb més difusió trobem Special language : from humans thinking to thinking Machines (1989) , From office to school : special language and internationalisation (1989) i Canadian French and Finland Swedish : minority languages with outside standards, regionalisms, and adstrata (1983).

Entre les obres de Laurén que s’ocupen de la immersió lingüística a Catalunya destaquen: Immersion programs in Catalonia and Finland. A comparative analysis  (1992) i  L’immersione linguistica per una futura Europa (1996, escrits amb Josep Maria Artigal; i El programa d’immersió: Una via cap el multilingüisme. L’experiència catalana (1995).

 

 

                                                          

Preestrena documental “Imaginar un País. El Congrés de Cultura Catalana”

Rita Marzoa,Vicens Sanchis, Laura Borràs, Quim Torra, Miquel Strubell, Núria Llorach, Montserrat Casals, Guillem Carol, Marta Rovira Martínez

El passat  19 de juny,  250 persones ens van acompanyar a L’Espai Francesca Bonnemaison en  la preestrena del documental “ Imaginar un País. El Congrés de Cultura Catalana”, que posteriorment va emetre  al programa “Sense Ficció” de TV3

L’ acte va ser un reconeixement a  totes aquelles persones i institucions que han fet possible aquest projecte (patrocinadors, entitats col·laboradores, persones entrevistades, persones que ens han aportat material, etc.) i als socis, amics i col·laboradors de la Fundació.

Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va donar la benvinguda als assistents a un acte en el que, Marta Rovira Martínez i Guillem Carol, directora i productor del documental, van pronunciar unes paraules d’agraïment  a tot l’equip de producció i realització i Vicens Sanchis, director de TV3,  va explicar la necessitat de donar a conèixer a les noves generacions esdeveniments com el Congrés.

Va cloure  el President de la Generalitat, Quim Torra , senyalant que hem d’encarar els reptes  de País com ho va fer El Congrés de Cultura Catalana.

Us deixem unes  imatges de l’acte i podeu veure el documental a TV3 a la Carta

“Sense Ficció”, 19 de juny a les 21.55h

Documental Imaginar un País. El Congrés de Cultura Catalana

Dimarts, 19 de juny, a les 21.55, “Sense ficció”, a TV3, estrena el documental  en el que hem estat treballant durant més d’un any  “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana”.

El congrés va ser una gran trobada de la societat civil catalana entre els anys 1975-1977. Alguns experts ho qualifiquen com la primera gran trobada després de la Guerra Civil, on es barrejava un gran debat intel·lectual sobre les necessitats futures i la mobilització popular.

Dirigit per Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i coproduït per Televisió de Catalunya, mostra com el Congrés de Cultura Catalana va establir les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions catalanes, en un procés històric de participació ciutadana.

El Congrés va imaginar el país a través de 25 àmbits de debat, dels quals va sorgir un autèntic programa de govern que, en bona part, va ser aplicat per la Generalitat recuperada. Es van fer campanyes a favor del català com a llengua oficial, del català al carrer, de la conservació del patrimoni natural, a favor de les institucions pròpies i de la cultura tradicional.

Milers de persones es van reunir per debatre sobre com havia de ser el país en el nou marc democràtic, així com artistes i intel·lectuals destacats: Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Fuster, Jaume Fuster, Montserrat Roig, Muriel Casals, Isabel-Clara Simó, Maria Antònia Oliver…

El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes realitzades a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels Països Catalans que van tenir un paper destacat. Entre altres, s’entrevista Quim Torra, Muriel Casals, Ferran Mascarell, Santiago Ramentol, Isidor Marí, Magda Oranich, Lluís Duran i Ramon Folch.

Esperem que us agradi i  confiem en aconseguir el nostre objectiu: comunicar  com el Congrés de Cultura Catalana va crear les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions pròpies dels Països Catalans, en un procés de participació ciutadana sense precedents.

Equip:

Direcció: Marta Rovira i Martínez
Realització, muntatge i direcció de fotografia: Clara Vallvé
Producció executiva: Guillem Carol
Producció executiva TV3: Jordi Ambròs
Producció delegada TV3: Elisa Plaza
Guió: Joan Safont i Lluís Reales
Entrevistes: Inés Martínez
So directe: Quim Simó
Locució: Marta Romagosa
Disseny de grafisme: Eva González – Giny Comunicació
Animació: Gerard Tusquellas
Documentació: Joaquim Iborra i Núria Roca

Jordi Casassas guardonat amb el XXXIIIè Premi Ferran Soldevila

El jurat del XXXIIIè Premi Ferran Soldevila ha guardonat l’obra La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme de Jordi Casassas, publicada per l’Editorial Pòrtic al 2017. L’obra realitza un important esforç de reintrepretació del noucentisme, en les seves vessants cultural i política, que el situa en un marc cronològic ampli, entre la fi del segle XIX i la dècada de 1960, i que el relaciona amb els nous papers exercits per la intel·lectualitat europea en el marc de la societat de masses contemporània, un àmbit al qual l’autor ha dedicat una bona part de la seva trajectòria de recerca.

  La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech, publicada per Eumo Editorial ha rebut una menció especial del jurat per l’encert de l’obra en descriure la percepció que des de Catalunya es va tenir del procés revolucionari rus i del govern bolxevic entre 1917 i 1936. Al llarg d’aquests vint anys la creació del nou estat proletari a Rússia va suscitar un enorme interès en el moviment obrer i la intel·lectualitat de Catalunya, que va anar molt més enllà de les cròniques periodístiques i va generar importants vinculacions personals i orgàniques.

 A més de les dues obres esmentades i per decisió del jurat, van ser finalistes d’aquesta edició les obres: Com una pàtria  de Jordi Amat  (Edicions62), Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939) de Sònia Garangou (Editorial Gregal), El desencís de la Dècada Moderada. Els diputats catalans en la política espanyola (1843-1854) de Oriol Luján (Editorial Afers), “Josep Maria de Casacuberta. La construcció de la nació catalana de Faust Ripoll (Editorial Afers) i Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) d’Albert Toldrà i Vilardell  (Publicacions de la Universitat de València).

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Jordi Casassas Ymbert és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, director del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals i del seu portaveu Cercles. Revista d’Història Cultural. Actualment és president de l’Ateneu Barcelonès i rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Cal remarcar, entre les darreres publicacions, les següents: El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (Proa, 2005), L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (coordinador i coautor) (2006), La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers, 2009), Les identitats a la Catalunya contemporània (coordinador i coautor) (Galerada, 2009), La nació dels catalans. El difícil procés de la nacionalització de Catalunya (Afers, 2014).

Amb el suport de